No fumando desespero

Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 
Des de l’u de gener d’enguany, Luxemburg s’ha afegit al grup dels països civilitzats i ha prohibit fumar a bars, cafès, pubs, discoteques i al Soul Kitchen (un local inclassificable). Em sembla tan obvi que és millor per a tothom i estic tan content, que faré un article (de ficció) al contrari: explicaré per què és una desgràcia que ara no es pugui ser fumador passiu als locals de Luxemburg.

«Per començar ara em passo la vida als bars. Abans, de tant en tant, encara anava a treballar, però ara els bars són tan acollidors que no en surto. I què hi faig en un bar per passar l’estona? Fàcil: bec. Sense oblidar que, d’altra banda, tinc altres bons motius per beure, és clar. Crec que, dels quaranta dies que fa que van prohibir el fum, he estat sobri uns vint… minuts. Fins al punt que a molt llocs em veten l’entrada per pesat.

Com era d’esperar, l’excés d’alcohol m’afecta a la salut, però la tinc més atrotinada que mai també per altres raons. Com que els fumadors estan tots amb els nervis a flor de pell per l’abstinència, les mans van que volen. Ja no sé quantes vegades m’han agredit després d’exclamar-me “Que bé s’està aquí ara que us fan fumar al carrer com a gossos que sou, fumadors dels c—-s”. Són uns intolerants: és obvi. Després hi ha les bufetades, que ja ni les compto, que no m’arriben quan expresso la meva alegria per l’aire net sinó quan intento lligar. Noies que abans senzillament m’engegaven a passejar, ara directament em bufetegen.

El problema és que aquesta Prohibition, amb una crueltat total, m’ha fet més necessari que mai lligar i, alhora, més difícil. És necessari, urgent gairebé, perquè la dona m’ha deixat. Molt trist, sí. Tot per culpa de no fumar: abans, si tornava a les dues del matí, borratxo i fent pudor a tabac fred, ella sabia que jo venia del bar; en canvi, si tornava a les dues, mig content i sense fer pudor de res, de vegades s’empassava que venia de la feina. Des que tornava cada dia tard i sense olors, malpensava per defecte. No hi havia mai manera de fer-li creure que alguna reunió de feina s’havia allargat (i traslladat) i, la setmana passada, em va deixar. Qui l’entengui… I ja se sap, quan un home va necessitat, les dones en fugen. A part que no crec que estigui gaire atractiu, ara que no m’afaito perquè s’ha acabat l’escuma d’afaitar i no sé on la comprava la dona, i que m’ha sortit una panxa cervesera que sembla que estigui de quatre mesos. Si, com a mínim, hi hagués aquella fumera densa que hi havia en els bons temps, potser alguna miop borratxa encara cauria, com de costum, però ara mateix no hi ha manera de dissimular la meva aparença desmillorada.

I tot plegat, per què? L’excusa del Govern per haver adoptat aquesta mesura que m’ha arruïnat la vida és que la seguretat social s’estalviarà diners. Doncs no crec que hagi funcionat gaire fins ara. Tenim els no fumadors, que rebem garrotades i ens hem lliurat a un estil de vida poc saludable; però és que els fumadors estan pitjor. Hi ha l’estrès, que porta conseqüències funestes, i el fred, que en porta de pitjors. Com que fumen al carrer i les temperatures són les que són, les pulmonies i les hipotèrmies van que volen. A un que conec, li van haver d’amputar el dit del mig per extirpar-li una burilla que se li havia quedat enganxada per congelació. El pitjor va ser un paio que es va quedar glaçat de cap a peus: entre tres el van tornar dins el bar; el van intentar descongelar primer amb un cafè (és a dir, llençant-li per sobre) i, quan no va funcionar, ho van provar amb el microones. Evidentment va ser pitjor el remei que la malaltia. Això sí, un campió: no va deixar anar la cigarreta en cap moment.

En resum, no puc més. Això de treure el fum dels locals ha estat un mal negoci. M’he fet d’una associació de propietaris de bars i estem recollint firmes per aconseguir que es torni a fumar. Quan estigui en marxa, penjaré aquí l’enllaç a la campanya de recollida de firmes. Ara no m’hi puc posar, tanmateix, perquè he quedat al bar de la cantonada per fer unes birres.»

Etiquetes ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús