Brindis

A mig gener sobre les cames llargues de la model que anuncia un perfum a la tanca publicitària d’aquí al davant, que a les sis de la tarda ja estava a les fosques, s’hi aturarà un sol dolç i imprevist; en començar febrer, plori o rigui la Candelera, s’anirà despertant la vital saba dels arbres i apuntaran les florals gemmes en branques nues; al març molts somnis que un va alimentar amb l’entrada de l’any nou ja estaran derrotats: ni has trobat feina ni t’has aprimat; en canvi, les flors perdudes dels ametllers les recobraran els cirerers. Malgrat tot, hauràs de seguir endavant, ja que el sol complirà amb el seu ofici inexorable, tempestes del cor a banda. Potser aquest sigui l’article dolent que un repeteix sempre en començar l’any, però el sol, sent com és una bomba d’hidrogen, també es repeteix i no passa res. Mentre dels coberts cauen les gotes metàl·liques desglaçades sobre els fumejants fems del bestiar, de l’última resplendent neu d’abril naixeran roses de maig i els núvols passaran pels penells dels campanars carregats de bé de déus o plenes de maleficis al blat i a les vinyes que pentinen les comes. Sens dubte, a les portes de l’estiu, amb la fe renovada, pensaràs: m’he de rebel·lar, no deixaré que em matxuquin més, vull lluitar. Aquelles gemmes florals que va despertar la vital saba seran fruites omplint els mercats, cireres de juny, prunes de juliol, préssecs d’agost, moscatell de setembre. I mentre el sol declini la llum per a podrir les fulles grogues de tardor, si finalment has aconseguit no rendir-te, també tu obtindràs la teva pròpia collita, qui sap si la deliciosa brisa d’un amor, el delit de les rialles amb els amics, la gràcia d’un plaer secret que et procura un déu pagà. Quan al novembre es tanquin els dies i el record dels morts fermenti sota terra, sorgirà dels llots el presagi que tot tornarà a ressuscitar. Desembre deixarà caure el sol a l’abisme, que amb el solstici d’hivern tornarà a créixer des de les tenebres i aquest serà el moment de recuperar la immortalitat de totes les hores. Davant de la riba sagrada on ens espera el destí, aixeca la copa i brinda pels bons dies del passat i per tots els somnis impossibles. Seguir en vida és la victòria.

——————

Traducció, amb llicència, de la columna de Manuel Vicent apareguda a El País el 05/01/2014.

Etiquetes ,

1 comentari

  • David

    03/06/2015 11:03

    Bon article!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús