Increïblement cert

Luigi & Anton | Luxemburg

 

Malgrat que molts diuen que es tracta d’una llegenda urbana, altres afirmen amb rotunditat que sovint veuen volar pel cel luxemburguès una ratapinyada que amb ses ungulades potes arrabassa bosses, carteres i els aparells fotogràfics a qui intenta robar-li l’ànima retratant-la. Són molts els testimonis a dia d’avui i la RTL no para de fer-se’n ressò.

Diuen que el món s'acaba2

Tant és així que el govern està pensant d’obrir una oficina per a atendre el copiós públic que fa cua per aportar proves evidents.
Mentre, els serveis secrets hi treballen nit i dia:

De l’ésser volador no del tot identificat –EVNDTI- diuen uns que és un ésser eteri, de substància espiritual. Altres, que està conformat d’una mena insubstancialitat quasi bé absoluta. Se’l veu i no se’l veu, apareix quan menys te l’esperes
i a on se l’espera no hi és.

Resulta que la seva imatge, si bé es pot retratar amb certa facilitat, s’esborra dels mòbils de la gent abans de mitjanit, sent del tot impossible guardar-ne traça amb cap suport. Alguns espavilats han estat a temps de carregar-les als servidors de la xarxa…

… però, fins i tot així, el virtual i volàtil ésser se n’esfuma, desconhortant fins i tot als més incondicionals creients en ciències metafísiques. No sense, però, deixar proves de la seva efímera realitat.

Vegeu-ne la mostra palpable un dia que es va presentar.

Diuen altres que les nits de lluna plena el veuen volar Walferdange amunt, cap al nord, on hom creu que s’endinsa per les fosques mansardes
del Castell de Vianden per a retrobar-se amb llòbregues bruixes i altres llops cervals
de les Ardenes amb qui repartir-se el botí.

Els de Vianden i súbdits infeudats en poders màgics en general no en fan cas, diuen que es tracta de l’esquirol arreplegador-volador… tanmateix l’agutzil de Vianden franqueja el pas a qui s’aventura a traspassar la prohibició d’anar-hi… gelosos que els prenguin les nous comunals.

Sans filtre

La desconfiança s’ha instal·lat… la gent no es fien ni les faves crues… s’adonen al joc i al beure…

… i a les mil maneres de fugir l’insuportable realitat…

AlfonsMar

Altres deserten amb pànic volent-hi veure la premonitòria
fi del control de la seva preuada intimitat… del secret… bancari.

Els més confiats no s’ho acaben de creure. Tanmateix les institucions ja hi deuran trobar remei, confien i creuen.

Ves fumant

L’assemblea s’inflama amb discòrdies, la gent s’atribula… mentre els serveis secrets de l’estat continuen pensant la manera de resoldre el tort.

No trobant cura ni remei, ni altra solució essencial ni entre els parroquians de les valls ducals ni l’estol de menestrals fournisseurs de la cour

Els empleats més veterans de la RTL, indefectiblement arraconats… per la gravetat de les circumstàncies, hi volen veure indicis de l’ineluctable compliment de la profecia orwel·liana.

I en conseqüència es disposen a la lluita… cadascú a la seva, sense cap ordre explícita de batalla

…un insòlit i desolador paisatge s’escampa per les planúries de les terres roges fins al Mosel·la

Simultàniament afirmen uns que el rat-penat té forma d’anguila, uns altres hi volen veure un rat-buf, i encara hi ha qui confirma que es presenta com un rat-bifot assegurant que l’han vist sorgir de sota les tèrboles aigües de l’Alzette serpentejant les roqueres dels contraforts Obergrünewald amunt i Niedergrünewald avall, amagant-se entre les quilomètriques cavernes on també hom creu que tots els dimecres de lluna clara la bella Melusina treu el cap per xipollejar-s’hi sa llarga cabellera. Vegeu-ne un que va quedar distret en el moment que la va veure:

Un dia prengué la forma del colom de la pau, de salvadora vivificant imatge. Mentre un badoc li llençava molles de pa, s’hi va quedar encavallat quan
de cop i volta i davant l’astorament dels presents
l’ésser sobrenatural prengué dimensions gegantines…

I s’envolaren plegats… camí de l’infinit; resultant vanes totes les innocents il·lusions

Pont Rouge

…moments abans que el fabulós monstre se l’emportés cap al més enllà i ens lliurés la seva penúltima visió d’aquest món:

I poc després els gendarmes van recollir vora les seves restes el seu darrer i ja immortal iphone-clic.

A dia d’avui i a la mateixa oficina oberta pel cas, s’accepten donacions per a sufragar el mausoleu que es dedicarà al màrtir de la causa: sota el Pont.

—–

Il·lustracions i fotografies ofertes gentilment per Luigi Mastroserio per a celebrar l’entrada número 100 del blog.

Etiquetes , ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús