Sagratiu

Anton Marco | Luxemburg 

 

Avui porta el diari que han cantat les absoltes a vuit mots de la nostra llengua germana. Els mots entren en els diccionaris després de trucar amb insistència a la porta i en surten per la seva extrema desídia. Ho fan sempre en grup, ara n’han entrat tretze i sortit vuit: la cosa creix. Entre les que entren em crida l’atenció ‘Serendipia': Hallazgo valioso que se produce de manera accidental o casual. I de les que se’n van, Sagrativamente.

Benvinguda sia la serendipia i al cel vagi la sagrativa, a quin altre lloc la podrien rebre? I dic jo que quan envien a l’hades un grup de mots els haurien de fer el seu funeral, com cal. O una cerimònia de l’estil de beatificació o reconeixement pels serveis prestats. Car si mots com acupear, alidona i bigorrella han figurat durant segles en el Panteó vivent de les lletres, si ens han servit i fet honra, els ho hauríem d’agrair d’alguna manera.

Despatxar certes paraules com sagrativamente és també una manera d’acomiadar un temps passat. Aquesta mateixa setmana s’ha despatxat, amb deu anys de retard això sí, la vella teoria conspirativa del 11-M. A en Rouco, llicenciat, que no despatxat, li va tocar oficiar el postrer dia de la seva llarga carrera d’apostolat el funeral de l’11-M on es va desptxar bé pronunciant la seva frase més cèlebre: “Mataron inocentes por oscuros objetivos de poder”. Els temps canvien. Sent ell de la vella escola hauria pogut dir “Mataron inocentes sagrativamente”, però potser ja no l’haurien entès. Qui sap si se’n va perquè ja no podrà usar d’aital mot o perquè d’ara en envant ja no serà possible de refugiar-se sagrativament rere d’aitals llicencioses especulacions.

Pel que fa a la serendipia, mot d’aparença ultramarina, el nostre Gran diccionari de la llengua catalana el recull com “serendipitat”. Doncs no, no és un americanisme, és un mot pres de serendipity, un anglicisme per tant, encunyat el 1754 arran d’un conte d’ Horace Walpole, i vol dir ni més ni menys el que en el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans figura com ‘Potra’. Així que ja ho sabeu, ara quan féssiu un “descobriment casual o imprevist en el curs d’una recerca orientada a altres objectius”, ja podreu escriure: “Quina serendipitat hem tingut, noi!” Mentre que la ‘potra’ quedarà relegada a una simple hèrnia escrotal. Tanmateix jo recomanaria als joves que, en lloc de “misteriosa serendipitat”, no es privessin d’emprar l’expressió “sagrativa potra” si mai arribessin a trobar feina o, per llicenciats que fossin, que l’aital fos com cal.

Etiquetes

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús