Processos de creació

Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 

A mitjans de març, es va celebrar el Festival de les Migracions que, des de fa uns anys, es combina amb el Saló del Llibre de Luxemburg. Es tracta d’una demostració visible i tastable que aquest país és un melting pot: totes les cultures hi presenten el millor que tenen. Vol dir artesania, gastronomia, informació turística i, gràcies al Saló del Llibre (més recent que el festival que l’emmarca), literatura. El Centre Català hi és present des de l’inici amb una parada que abans era gastronòmica i ara és d’informació sobre Catalunya, una llibreria efímera i els escriptors que convida. Enguany hem acollit la Laia Fàbregas, que ens va oferir una xerrada el dia 15.

Malauradament, els horaris al Festival són molt renyits. Hi ha més de vint conferències durant un cap de setmana i, és clar, sovint unes resten públic a les altres. Aquest va ser el cas de la Laia Fàbregas, que va coincidir amb Ignacio Ramonet, periodista, escriptor i director del prestigiós Le Monde diplomatique, que presentava un llibre sobre Hugo Chávez. El resultat va ser que poca gent va acudir a escoltar l’escriptora catalana i bastant més a sentir parlar sobre el difunt líder veneçolà.

(Fotografia de Neda Batinić)

Laia Fàbregas al Saló del Llibre 2014 Em sap greu… sobretot pels que s’ho van perdre, és clar. La xerrada de la nostra convidada va ser realment interessant. Ens va parlar del seu procés de creació. Malgrat que es tracta d’una realitat una mica abstracta i no sempre fàcil de transmetre, ella se’n va sortir molt bé: ho va explicar de manera planera, amb exemples personals fàcils de copsar, que van fer que tothom l’entengués. I dic “tothom” sense exagerar, perquè en acabar ho vaig preguntar personalment a cadascun dels assistents a la conferència.

És clar que no es pot descartar la possibilitat que simplement creguessin que ho havien entès.

Ens va explicar el seu procés de creació. La millor manera de definir-lo és “intuïtiu”, paraula que va fer servir per definir-se ella mateixa i diferenciar-se dels escriptors “racionals”. Va resumir-ho amb una frase: “no sé mai què passarà en els meus llibres” (m’atreveixo a dir que llegint els seus textos, no ho sembla, però bé). I va posar exemples: les seves dues primeres novel·les (La nena dels nou dits i Landen) van créixer a partir d’una frase que se li va revelar com a incipit perfecte per a una narració. El tercer llibre, en canvi, va brollar directament a partir del títol. Per il·lustrar aquest punt, va comentar aquella frase que citen alguns escriptors: “els personatges es rebel·len i agafen vida pròpia”. Segons va explicar, quan era només lectora, li semblava una exageració però, des que escriu, a ella li passa contínuament (per exemple a Dies de cel groc).

També ens va donar més detalls sobre el fet curiós d’haver-se iniciat com a escriptora en neerlandès. Com tantes coses en aquesta vida, va ser fruït d’una casualitat o, més ben dit, d’una cadena de casualitats. Vivia a Amsterdam perquè hi havia trobat feina mentre hi estudiava un curs, que va fer perquè abans hi havia passat una temporada com a Erasmus. Als Països Baixos, a més de descobrir que volia escriure, va descobrir que volia explicar una determinada realitat catalana als seus amics holandesos. Res més natural, doncs, que escriure-la en neerlandès. I traduir-la després al català.

En el torn de preguntes, que va ser distès i agradable segurament pel fet d’estar en família, li van demanar sobre un altre procés de creació: el procediment d’autotraducció. La pregunta era si intentava posar-se el barret de traductora i respectava l’original o bé tenia la temptació de modificar l’original. La resposta va ser que, de fet, fins ara ha escrit i traduït en paral·lel. Per tant, si fa canvis en una versió, els aplica també en l’altra. Amb la qual cosa, al final, acaba produint dos originals, cadascun en una llengua. O, en el cas de Landen, un original en dues llengües, castellà i neerlandès, que després va traduir al castellà, al neerlandès i al català.

Diu que està preparant un quart llibre. Estarem atents.

Etiquetes

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús