L’Espiral del silenci

Anton Marco | Luxemburg 

 

L’Espiral del silenci és una teoria de ciències polítiques i comunicació proposada per la politòloga alemanya Elisabeth Noelle-Neumann en el seu llibre L’Espiral del silenci. Opinió pública: la nostra pell social (1977), on estudia l’opinió pública com una forma de control social en què els individus adapten el seu comportament a les actituds predominants sobre el que és acceptable i el que no.

L’opinió pública és per a Noelle Neumann la pell que dóna cohesió a la societat. Neumann teoritza sobre que la societat amenaça amb l’aïllament als individus que expressen posicions contràries a les assumides com a majoritàries, de manera que el comportament del públic està influït per la percepció que es té del clima d’opinió dominant. Els individus sondegen contínuament el clima d’opinió amb el que Neumann anomena sentit quasi-estadístic observant quina relació gradual guarden les seves opinions amb les de l’espai públic, animant-los si s’acosten al majoritari o cohibint-los si detecten que poden formar part de les minories. La tendència de l’espiral és a emmudir als qui donen o tenen posicions diferents a les majories, però es para en sec quan es troba amb el “nucli dur”, aquells individus que, encara que siguin pocs, es reafirmen en les seves posicions i opinions i no cessen en l’afany que la seva veu sigui escoltada. La perspectiva del “nucli dur” guanya adeptes ja que les opinions majoritàries, abandonades a la comoditat del més nombrós, no troben tesis per defensar les seves opinions que en ser poc contestades s’han deixat portar per la confortable massa.

La teoria de l’espiral del silenci parteix del supòsit bàsic que la major part de les persones tenen por a l’aïllament i, en manifestar les seves opinions primer tracten d’identificar les idees, per després sumar-se a l’opinió majoritària o consensuada. En aquesta disjuntiva la principal font d’informació serien els mitjans de comunicació i aquests definirien el clima d’opinió sobre els assumptes de què es tracti. Un clima d’opinió és una tendència inespecífica que decanta les tendències cap a una determinada opció. Aquest clima es cristal·litza en opinions i vots. Segons Noelle-Neumann, un clima d’opinió actua com un fenomen de contagi ja que l’opció majoritària s’estén ràpidament per tota la societat. En el seu llibre, l’autora alemanya n’exposa exemples.

L’Espiral del silenci es formula en una època en què la televisió és ja un rellevant mitjà de comunicació massiu. Per això, Noelle-Neumann entén que la televisió ajuda i força a consolidar els climes d’opinió.

Aquesta teoria de l’Elisabeth Noelle-Neumann l’he trobat a la Wikipedia i m’ha semblat prou pertinent. El que m’ha sobtat més és que havent trobat l’article en alemany, anglès, francès, japonès, italià, hebreu, xinès, holandès, polonès, portuguès, suec, turc i set idiomes més, no hi figuri en català. De manera que l’he passat a la nostra llengua. Abans de penjar-lo a la Wikipedia hi podeu dir la vostra: modificant les expressions que cregueu més adients o, fins i tot posant exemples de l’actualitat. Hi esteu d’acord o preferiu seguir en silenci?

Etiquetes , ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús