Màxim Serranos Soler | Luxemburg
Com a ciclista urbà que necessita, de tant en tant, reclamar l’atenció dels vianants, aquesta dèria de tothom d’anar pel carrer connectats a algun aparell per escoltar música em feia més aviat nosa. Tanmateix, com que l’Eva Piquer ho va recomanar, se’m va acudir de provar-ho. Les regles eren senzilles: triar un aparell portàtil de reproducció de música, posar-lo en mode aleatori, caminar, escoltar música i admirar el paisatge.
Com ho definiria? Màgic. Magnífic. Espectacular. De sobte, es crea una sensació d’irrealitat total. La gent perd la seva dimensió de persona i sembla que te’ls hagin posat allà expressament, com si fossin personatges de decorat en alguna pel·lícula 3D a la banda sonora de la qual li hagin tret el soroll i li hagi quedat només la música. Sembla d’estar vivint una situació o, al contrari, l’espectacle total: encara no m’he decidit. Luxemburg, que és una ciutat on no hi ha grans distàncies però sí massa trànsit i que de vegades costa decidir si és massa ordinària o massa extraordinària, es transforma a la vista quan l’oïda està totalment ocupada mitjançant aquest procediment.
(més…)