Una d’Horaci… pel Wenceslao, en Manel i l’Hilari

 

Feliç aquell que lluny dels negocis,
conrea les heretats amb els seus propis bous,
lliure de deutes,
com els homes antics feien,
i ni el desperten cornetes de milícia,
ni tremola per la mar irada,
evita les fútils xerrameques de l’àgora i les superbes vil·les dels poderosos.
Llavors o bé empelta pollancres d’olivera o marida redoltes dels ceps de les vinyes,
o bé esguarda les vaques errants a la frondosa vall
mentre va escapçant les supèrflues bardisses amb el falcell.
O guarda l’espesa mel en àmfores pures,
o xolla les manses ovelles;
o, quan la tardor es presenta, dels dolços fruits de l’hort gaudeix
collint les empeltades peres i el raïm cobert de púrpura,
per obsequiar als amics, i a tu pare Silvà, protector dels termes!
Ara gaudeix jaient sota l’antiga alzina
ara entre l’herba ferma
mentre les aigües s’escolen de les altes ribes,
els ocells piulen queixosos en els boscos
i el soroll del fullatge ressona en les aigües convidant a somnis lleugers.
I quan l’hivern de Júpiter Tonant envia pluges i oratges,
o empren amb l’ajuda dels gossos els senglars cap a paranys emboscats
o desplega imperceptibles xarxes amb fràgils bastons trampes per a merles i tords
i captura amb llaç la temorenca llebre i la fugissera perdiu com agradables trofeus
qui no oblidaria totes les penalitats que tingui d’amor en aquest indret?
Però si la virtuosa muller ajuda en la cura de la llar
i dels infants xamosos com una Sabina
o com la dona abrasada pel sol del lleuger Apuli encén el sagrat foc amb llenya seca
en el moment de l’arribada del seu fatigat espòs
i del xiroi ramat tancat en les cledes
muny les farcides mamelles i treu el dolç vi novell de la gerra
aparellant menges no comprades:
no em complaurien més les ostres de Lucrina
ni el rèmol ni l’escaro si per cas una fragorosa tempesta hivernal els hagués dipositat
en aquesta mar agitada pels vents de llevant,
ni la gallina africana que baixi al meu estómac
ni el jònic francolí m’agradaran més que el fruit recollit
de les farcidíssimes branques de les oliveres
o que l’agrella, amiga dels prats
o que les malves, saludables pel cos del malalt
o bé la cordera sacrificada en les festes Terminals
o bé el cabrit a l’eguard del llop.
Quin goig que fa veure les ovelles que han pasturat tornant a casa,
veure els pesats bous que arrosseguen les arreus sobre el lànguid bescoll
i veure els esclaus, una munió quan la casa és rica,
posats al redòs de la resplendent llar.

Dit això, l’usurer Alfi, que estava a punt de fer-se camperol,
havent recuperat per les idus tots els diners prestats,
mira de col·locar-los per les calendes.

————

de les èpodes d’Horaci

Etiquetes ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús