Allioli

El referèndum sobre Monarquia o República és un regal que el rei Felip VI s’hauria de fer a si mateix, ja que amb tota probabilitat el guanyaria. Hi ha riscos que s’han de prendre amb grandesa. Després de tot queda penjada una qüestió cabdal en l’aire: la Monarquia serveix o no serveix? Només el surrealisme pot explicar que aquest país eixelebrat, amb les institucions polítiques als peus dels cavalls, necessiti fiar a una institució sotmesa als capricis dels pèsols de Mendel, a l’atzar ovàric-seminal, a litigis i antulls del cor i altres embolics de família la solució del propi destí. Una vegada el president de Suècia, Olof Palme, en la seva visita a la Redacció d’EL PAÍS, va formular algunes preguntes als periodistes sobre la unitat d’Espanya. Per la meva part li vaig dir que aquest país era com un allioli, que mentre la mà del morter, agitada per un dictador, hi actua sembla lligada i uniforme, però quan la mà s’atura l’allioli es nega i cada grumoll se’n va per la seva banda. Olof Palme va respondre: “I per què no canvien vostès de salsa?”. L’abdicació de Joan Carles torna a posar en qüestió la utilitat de la Monarquia com la forma simbòlica més pràctica i funcional de cohesionar la dispersió sobiranista a la qual està sotmès l’allioli espanyol. Pot l’irracional acabar sent pragmàtic? Davant la impossibilitat de canviar de salsa, la pulsió de la República al carrer no es podrà controlar si el Rei nou no es guanya el lloc en el dia a dia i no legitima el seu càrrec per si mateix mitjançant actes inapel·lables que demostrin que està de part de l’Espanya moderna, composada feliçment per diferents pobles, llengües i cultures, un allioli nou que haurà de lligar amb coratge i intel·ligència. ¿Legitimar-se? Per a Felip VI el seu 23-F té un nom precís: Catalunya.

———-

Traducció, amb llicència, de la columna de Manuel Vicent apareguda a El País el 8/06/2014 titulat “Nuevo 23-F”.
A.M.

 

Etiquetes ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús