Paradoxa luxemburguesa

Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 
Avui em permeto de no publicar un article propi sinó la traducció d’un editorial del diari Le Quotidien, signat per Fabien Grasser, que comenta la notícia de la setmana a Luxemburg (l’aprovació del matrimoni homosexual) i descriu prou bé com és aquest país.

«D’una banda, una monarquia constitucional sense separació entre l’Església i l’Estat. De l’altra, una República laica, hereva d’una Declaració Universal dels Drets Humans que proclama en el primer article que “tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets”.

D’una banda, Luxemburg, país de mig milió d’habitants que, en un lapse de sis anys, ha legalitzat l’eutanàsia i ha adoptat gairebé sense oposició el matrimoni homosexual. De l’altra, França, gran país disposat a donar lliçons, on el debat sobre l’eutanàsia constitueix encara un tabú i el govern del qual s’ha hagut d’enfrontar a una contestació massiva abans d’obrir el matrimoni també a les parelles del mateix sexe.

Més enllà de la dimensió històrica que constitueix la reforma social que van votar ahir [18 de juny] els diputats, és un fet que Luxemburg té l’art de conrear paradoxes. Si bé el gruix dels electors dóna el seu favor als conservadors, els contraris al matrimoni homosexual ni tan sols van aconseguir reunir les 4.500 signatures necessàries per forçar un debat públic sobre la qüestió al Parlament nacional.

És més: els projectes de llei adoptats ahir [18 de juny] els va iniciar l’anterior ministre de Justícia, François Biltgen, del partit cristiano-social. I ahir, a l’hora de triar, només un membre del CSV, el seu partit, hi va votar en contra.

Què en podem deduir? Doncs que en el moment en què les crispacions identitàries a Europa esdevenen cada vegada més fortes, resulta que un petit país considerat conservador va avançant tot demostrant una obertura que el col·loca ara mateix entre els països més progressistes del món.

A l’agenda del Govern actual hi figura també un referèndum que hauria d’obrir el dret de vot als residents estrangers. Si se’n surten, serà una petita revolució. I una prova addicional que la majoria de la població luxemburguesa no viu la diferència com una dificultat, ni com un avantatge, sinó simplement com la norma.»

Etiquetes ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús