Els grans oblidats en la conscienciació contra el maltractament

Existeix la creença popular que els peixos tenen un cervell tan primitiu que no només els fa ximples sinó també incapaços de sentir dolor físic. Aquesta creença ha portat a la situació paradoxal que hi ha gent que no menja carn perquè considera que la indústria càrnica maltracta injustament els animals a l’escorxador -i en els sanfermins-, però no té cap inconvenient a menjar peix.

Davant la realitat dels fets, aquestes persones haurien de plantejar-se menjar també carn o descartar també el peix. La distinció moral d’aquesta tipologia entre els peixos d’una banda i de l’altra els animals terrestres, els ocells i certs mamífers marins com el dofí, no té fonament científic. L’equip de Culum Brown, de la Universitat Macquarie a Austràlia, ha realitzat una extensa anàlisi de resultats d’investigacions sobre el tema. Les conclusions de l’anàlisi s’han publicat a la revista acadèmica Animal Cognition, editada per Springer. El que indiquen les dades revisades és clar: la cognició dels peixos i la seva percepció sensorial és per regla general similar a la dels altres animals. Aquesta menor preocupació cap al maltractament dels peixos en comparació amb el sofert per aus i animals terrestres potser es deu també, com deixa anar Brown, al fet que els humans rarament entrem en contacte amb els peixos en els seus entorns naturals, a diferència del que passa amb els animals terrestres i fins i tot els ocells.

La nova investigació s’ha centrat sobretot en els peixos amb ossos. La informació revisada indica amb un gran consens que aquests peixos són fins i tot molt més intel·ligents del que bona part de la gent creu. Els peixos tenen molt bona memòria, viuen en comunitats socials complexes on els individus s’observen entre si, se segueixen i poden aprendre els uns dels altres. Això ajuda a desenvolupar tradicions culturals estables, com ara la “memòria històrica”, ​​a on s’ha d’emigrar quan arriba l’estació pertinent de l’any, una tradició que es pot perdre si hi ha una mortaldat excessiva d’individus ancians, els “savis” del cardumen o banc de peixos (veure l’article sobre això a http://noticiasdelaciencia.com/not/10287/), que ensenyen als més joves el camí a seguir, un ensenyament que després aquests al seu torn transmetran a la següent generació. Els peixos es poden reconèixer uns als altres, i fins i tot a si mateixos. Cooperen també entre ells i mostren signes d’intel·ligència maquiavèl·lica, recorrent a conductes com la reconciliació i el restabliment de la cooperació quan els convé. Són capaços de construir estructures bastant complexes, poden utilitzar eines, i fan servir els mateixos mètodes que de manera innata fem servir els humans per valorar quantitats. En la majoria, els sentits primaris dels peixos són tan bons, i en molts casos millors, que els dels humans. El seu comportament és pràcticament el mateix que el dels primats, excepte pel fet que els peixos no tenen l’habilitat d’imitar.

El nivell de complexitat mental que mostren els peixos és molt semblant al de la majoria dels altres vertebrats, i cada vegada més hi ha proves que demostren que poden sentir dolor d’una manera similar a com ho experimentem els humans. I si bé els cervells dels peixos difereixen dels dels altres vertebrats, sí que tenen estructures anàlogues que realitzen funcions semblants.

—–
A. Marco

Font: noticiasdelaciencia.com/sec/medio-ambiente/ecologia

Informació adicional

 

P.S.: Malgrat que l’equip de Culum Brown no ho citi amb aquests mots, els peixos semblen, donç, ben capaços de fer tant l’amor com la guerra igual que qualsevol ésser vivent.

Etiquetes

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús