Diàspora

Cap cervell humà és millor que un altre en el moment de néixer, en qualsevol lloc del món. El cervell és, sens dubte, la principal font de riquesa, l’única energia realment sostenible, renovable i inesgotable. Espanya s’ha permès el luxe de tirar cervells a les escombraries durant segles, la qual cosa equival a un crim històric contra la intel·ligència, el mateix delicte que es comet avui quan es retalla el pressupost d’educació.

Recordo a alguns companys d’escola al poble, el talent va ser desaprofitat per la pobresa i la incúria de la postguerra. Eren intel·ligents, desperts, àvids d’aprendre. Haurien pogut ser enginyers, metges, científics. A diverses generacions de nens com aquells amb els quals jo jugava al pati, l’Espanya negra només els va deixar les mans per treballar. En ple franquisme 3.000.000 van haver de marxar a fer de peons a Europa.

Va succeir el mateix quan en plena febre del totxo Espanya es va veure inundada per onades d’immigrants. El nostre territori es trobava situat en el lloc geogràfic ideal: a tan sols 11 quilòmetres d’Àfrica, amb l’avantatge del mateix idioma per als llatinoamericans i un sol d’hivern radiant contra el fred dels països de l’Est i a sobre en aquest cas tampoc es requeria cap preparació, cap ciència, només les mans per pujar a la bastida, servir plats, collir fruita i netejar urinaris.

El menyspreu del nostre país per la intel·ligència ha produït diverses diàspores. Al segle XV els cristians van expulsar jueus i moros, la Inquisició va portar a la foguera o va tancar en masmorres els que s’atrevien a investigar. Els successius espadons del segle XIX van omplir França i Anglaterra de liberals espanyols que van fugir per salvar la pell, entre ells Goya i Blanco White, però això no va ser res si es compara amb el mig milió de republicans que van ser brutalment condemnats a l’exili al final de la Guerra Civil juntament amb els nostres millors intel·lectuals, escriptors i científics.

Ara arriba l’última diàspora. La desídia i el menyspreu per la intel·ligència estan produint una fuga de cervells. Joves científics, biòlegs, enginyers, tenaçment preparats aquí, l’energia intel·lectual és l’única força genuïna per sortir de la crisi, se’n van fora a l’hora de donar els seus fruits. L’eterna maledicció de sempre.

——————
(A.M.)
Traducció, amb llicència, de la columna de Manuel Vicent apareguda a El País el 27/01/2013.

Etiquetes ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús