La fugida

Probablement la renúncia de Ratzinger a seguir en l’ofici de Papa és degut a que és un idealista alemany que no ha aconseguit assimilar l’esperit de la Mediterrània. És la mateixa qüestió que batega en el fons de la crisi econòmica d’Europa on està succeint de nou l’antiga i aferrissada lluita del protestantisme contra catolicisme, del calvinisme en contra del vitalisme hedonista del sud. Però la dimissió del Papa, la primera després de set segles en la història de l’Església, ha de ser presa més com a símbol de la caiguda de l’imperi religiós del Vaticà.

El Papa Ratzinger, superdotat sofista, acostumat a fer filigranes entre el castell de cartes de la teologia, l’exemple més intricat de ciència ficció, no ha pogut suportar el caos, que és l’essència de la Mediterrània, el grau més alt del geni d’Itàlia. Caos significa intriga, traïció, sexe, pederàstia, malbaratament, lladronícia. Caos també significa inspiració, dubte creatiu, misteri dels sentits, goig del viure, art de morir. Sembla com si el  Ratzinger s’hagués fet un embolic amb aquestes variables, entre els llops i senglars que li mosseguen el calcany i el colom de l’Esperit Sant, que, de sobte, s’ha tornat en corb. Finalment aquest teòleg esteta, qui sap, s’ha enfonsat davant el pròxim paper dramàtic que li tocava representar públicament.

La mort d’un Papa és un espectacle de primer ordre en el circ mundial. Un Papa ha de morir de manera que els espectadors no se sentin defraudats. Al cap de pocs dies de ser elegit, el pontífex Luciani va abandonar aquest món després de prendre un te carregat, en canvi Joan Pau II va dur a terme la seva llarga agonia com un acte litúrgic, amb gestos i paraules inconnexes de gran tragediant davant els fidels i enmig d’una parafernàlia orgiàstica. En realitat, Ratzinger s’ha fugat. Ha fugit dels llops i senglars que estan a l’aguait a la cúria del Vaticà, però també ha intentat estalviar-se la vergonya d’haver d’agonitzar en públic i ser devorat per les càmeres. Al bell mig de la corrupció massiva i assolellada del sud d’Europa, on el vici ben portat és una virtut, a aquest Papa li ha caigut la pròpia ficció teològica a sobre i l’ha aplanat. L’ensulsiada de l’imperi acaba de començar.

——————
(A.M.) Traducció, amb llicència, de la columna de Manuel Vicent apareguda a El País el 17/02/2013.

Etiquetes ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús