Arxiu del mes: agost 2014

Amb la iclésia hem topat

dissabte, 30/08/2014
Màxim Serranos Soler | Vilanova i la Geltrú

 
Els lectors habituals d’aquest blog, àvids de saber què passa a Luxemburg, em perdonareu que avui parli del meu altre paradís: Vilanova i la Geltrú. Hi he passat les vacances i hi he reflexionat sobre la vida i sobre tot el que m’ha vagat, entre la platja, el porxo de casa i les terrasses de bars i restaurants. La pensada que volia traslladar a aquesta pàgina, tanmateix, és de petita volada: la festa major.

(més…)

Espanya, Catalunya i les forces profundes

dimecres, 27/08/2014

Moltes vegades, al llarg de la meva vida, he tingut coneixement de les diverses interpretacions que s’han fet del franquisme. Una de les que més em va convèncer va ser la de Tierno Galván, personalitat molt donada a interpretar. Era l’any 1954 quan, obtinguda la seva càtedra de Dret Polític a la Universitat de Salamanca, es va afanyar a anar a la cerimònia de l’atorgament a Franco del doctorat honoris causa d’aquella universitat. Tenia veritable interès en observar de prop el dictador. Quan va percebre les limitacions que com a persona tenia, més visibles, segons ell, per trobar-se entre intel·lectuals, Tierno va concloure: “Franco significava menys que el sistema”.

(més…)

Una de Richard Dawkins

dissabte, 23/08/2014

Pot haver-hi fades en el fons del jardí. No hi ha cap prova que així sigui, però tampoc pots provar que no n’hi hagi cap, de manera que… Hauríem de ser agnòstics respecte de les fades? (més…)

Pensions, jubilacions i altres datives

dimecres, 20/08/2014
Anton Marco | Cambrils 

 

Tot l’enrenou i escotxegar dels polítics amb les pensions no ha estat, ni més ni menys, que un capítol més de l’harmonització europea, d’una de les parts del que ara s’ha posat de moda en dir “governança econòmica europea”. Ningú no li ha volgut donar aquest nom, ni tan sols els euròcrates de la Comissió Europea, per ells faran. Els estats-nacions continuen sent vanitosos de les seves autonomies de tot ordre, incloses les econòmiques, fiscals, financeres… Els catalans en sabem alguna cosa de tot això. (més…)

El doble SÍ

diumenge, 17/08/2014
Anton Marco | Cambrils 

 

He llegit en aquest mateix diari un article d’una de les millors plomes que tenim. Ho he fet a invitació d’un amic meu, catalanista i txec. En Comadira (1) comença l’article referint-se a Enric Marquès, pintor magnífic i escriptor eficaç, com ell. Diu en el seu article del 9 d’agost, “La llavor”, que abans de morir, Marquès va fer publicar una esquela en memòria d’en “Xicu“, un oncle seu anarquista afusellat l’any 1940. En Comadira ens fa l’elogi dels “lluitadors desconeguts, callats, esborrats de la memòria colectiva“. A continuació comença a fer llenya i s’esmerça a fer-nos saber que ell no era dels d’en Pujol: ja ho sabíem, Narcís, no calia. Jo no m’hi esmerçaré, tampoc em cal. El cap em va ple d’una altra cosa i tampoc tinc la necessitat d'”omplir de llàgrimes còrrecs d’incertitud”, gràcies per la cita d’en Gabriel Ferrater.
(més…)

DESOLACIÓ

dissabte, 16/08/2014

 

Tant el cos se’m desfà per les juntures
i l’ànima, fidel, el vol seguir,
que ja no queda enteniment en mi
ni pensaments, idees ni figures.

Trossos només de tanta trencadissa,
esmaperduts, em volten pel cervell.
I també a trossos se’m desfà la pell,
aspra i eixuta i rude com terrissa.

La llengua se m’encasta al paladar,
els fantasmes em criden a la dansa
i jo, batut, no faig sinó plorar.

I si busco punyal o daga o llança,
una mà solta em ve a aturar la mà:
tan desfeta també tinc l’esperança.

——————–

                                 Narcís  COMADIRA
                                 En quarantena
                                 Ed. Empúries, Barcelona, 1990.

Consells per l’agost

dimecres, 13/08/2014
Anton Marco | Cambrils 



La tranquil·la indolència de les primeres setmanes d’agost s’allarga matí i tarda tot esperant que una abrupta llampegada trenqui la monòtona calor que sols distreu l’espessa ombra del garrofer.  (més…)

L’angoixós dubte del silenci

dissabte, 9/08/2014
Anton Marco | Cambrils 

 

Amb l’obligació autoimposada de publicar alguna cosa dos cops per setmana ens persegueix un cert estrès hebdomadari. No mancant a l’hivern més que de ronya per gratar, la cosa és més que un al·licient. A l’estiu és quan més perill hi ha que es produeixin en el blog certs mutismes de l’estil dels ‘silencis radio’ imposats per altres activitats lúdiques…

‘Silenci radio’ és una expressió que ja es comença a fer sentir en català. La dicció, però, sembla que té l’origen en els nostres veïns francesos. En tot cas jo la vaig sentir en francès per primer cop i en francès se m’ha fixat a les neurones lingüístiques del cervell. Igual que per primer cop vaig sentir en francès allò del Je t’aime moi non plus, que tampoc sembla que mai ningú ho hagi sabut traduir prou bé. Tant l’una com l’altra em varen deixar distret quan les vaig sentir per primer cop.
(més…)

El post del dimecres

dimecres, 6/08/2014
Anton Marco | Cambrils 

 

Nihil est qui nihil amat, res no val qui res no estima. I afegien els vells savis Annorum vinum, socius vetus et vetus aurum, per significar on rau la virtut essencial de les coses que mereixen ser apreciades: els amics, com més vells millor. I dic jo que el mateix es pot dir dels enemics. I qui sap si per aixó també afegien: Ita amicum habeas posse ut facile fieri hunc inimicum putes.

Això no és (encara) el paradís de la bicicleta

dissabte, 2/08/2014
Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 
En alguna nota anterior ja he comentat que la bicicleta és el meu mitjà de transport més habitual en aquesta ciutat, però l’altre dia vaig pensar que, malgrat que el temps no sempre acompanya, aquest és un bon país per als ciclistes (sense arribar a la categoria de «paradís dels ciclistes») i se m’ha acudit explicar-ne les raons.

(més…)