El doble SÍ

Anton Marco | Cambrils 

 

He llegit en aquest mateix diari un article d’una de les millors plomes que tenim. Ho he fet a invitació d’un amic meu, catalanista i txec. En Comadira (1) comença l’article referint-se a Enric Marquès, pintor magnífic i escriptor eficaç, com ell. Diu en el seu article del 9 d’agost, “La llavor”, que abans de morir, Marquès va fer publicar una esquela en memòria d’en “Xicu“, un oncle seu anarquista afusellat l’any 1940. En Comadira ens fa l’elogi dels “lluitadors desconeguts, callats, esborrats de la memòria colectiva“. A continuació comença a fer llenya i s’esmerça a fer-nos saber que ell no era dels d’en Pujol: ja ho sabíem, Narcís, no calia. Jo no m’hi esmerçaré, tampoc em cal. El cap em va ple d’una altra cosa i tampoc tinc la necessitat d'”omplir de llàgrimes còrrecs d’incertitud”, gràcies per la cita d’en Gabriel Ferrater.

Jo m’he distret aquest estiu apilant la llenya seca d’una gran branca de garrofer que un temporal va abatre la darrera tardor, i quan n’he tingut lleure en fer-me mal veure quan ha sorgit a la conversa “aquesta desgràcia que ha arrossegat a una multitud” d’eventuals pujolistes. En totes aquestes tertúlies he plantejat una doble pregunta als meus eventuals interlocutors (2), a la manera o amb la mateixa convicció que tinc sobre la -que podria arribar a ser fins i tot creïble- més que virtual doble pregunta referendària.

1.- T’agradaria o creus que seria bo per a tu posseir cinc milions d’euros a Suïssa?

2.-Seria bo per a tots els catalans que cadascun d’ells tinguessin dipositats cinc milions d’euros en un banc de Suïssa?

No caldria dir que el doble SÍ és l’opció guanyadora. I tu què respons, Narcís?

—-—-—-

(1) Un altre eventual titol d’aquesta entrada podria ser: “Amb mots emprats d’en Comadira”.
(2) La doble pregunta l’he arribat a fer per les tavernes tant a eventuals jugadors de botifarra o del dòmino com a actuals diputats, tant del Parlament català com de l’espanyol.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús