Amb la iclésia hem topat

Màxim Serranos Soler | Vilanova i la Geltrú

 
Els lectors habituals d’aquest blog, àvids de saber què passa a Luxemburg, em perdonareu que avui parli del meu altre paradís: Vilanova i la Geltrú. Hi he passat les vacances i hi he reflexionat sobre la vida i sobre tot el que m’ha vagat, entre la platja, el porxo de casa i les terrasses de bars i restaurants. La pensada que volia traslladar a aquesta pàgina, tanmateix, és de petita volada: la festa major.

Els vilanovins diem de nosaltres mateixos que ens queixem de tot i sempre, i amb especial amargor si l’objecte de queixa té a veure amb Vilanova. Aquesta actitud se sol anomenar «vinagre vilanoví». Doncs bé, enguany, a la festa major, aquesta substància ha circulat amb un cabal superior al de la cervesa, i ja és dir. He d’admetre, però, que fins i tot a mi (que he acabat idealitzant la meva ciutat d’origen) m’ha semblat que existien prous motius objectius de queixa. L’eslògan triat per a la FM2014 era «Tota la festa als teus peus», en canvi, sembla que li esqueia més «Tota la festa organitzada amb els peus».

De totes maneres, aquest no era el tema de la meva petita reflexió. Veient el vot del poble (que, si continua així, n’hauran de dir «estirabot del poble»), vaig quedar sobtat en adonar-me que el públic no només xiulava a l’alcaldessa, com és tradició, sinó que també esbroncava el mossèn. Al final, però, vaig donar la raó als protestadors. En el fons, no en les formes. Em sembla que no es pot justificar que els actes centrals d’una festa popular hagin de girar entorn de de l’Església catòlica o de l’església de les Neus, perquè literalment hi giren a l’entorn. Els dies previs a la festa major, s’organitza una sèrie de concerts a la plaça de les Neus (per cert, el Tingladu no es toca) i s’hissa la bandera catalana al campanar de Sant Antoni. Per als no vilanovins: encara que no ho sembli, ambdós llocs són més o menys el mateix. De les Neus surt el correfoc i hi passen, en un moment o altre, els diferents cercaviles. La culminació arriba el dia 5 d’agost: ofici solemne al matí, amb tots els balls i autoritats (enguany, per més inri, retransmès en directe per la televisió local), i renovació del vot del poble al vespre, amb discurs del rector i de l’alcalde (des de fa tres anys, alcaldessa).

Els gegants de Vilanova Quin sentit té donar tant de pes a l’Església catòlica ara que el catolicisme no és ni de bon tros la religió majoritària dels vilanovins? Com pot estar, en ple segle XXI, tota una ciutat pendent d’un mossèn que ni coneix? Per quins set sous, en una societat en teoria laica i aconfessional, continua tenint tant de relleu una religió? Les esglésies estan més buides que els quiròfans a l’estiu i la població professa multitud de creences: per què, en una festa que és de tothom, cal presentar vots a una Verge i fer-se beneir per un mossèn? Faig constar, per si de cas, que no sóc creient. Això sí: respecto les creences de tothom; tanmateix, considero que la fe de cadascú és una qüestió privada que no ha de condicionar la vida pública.

També per si de cas, m’avanço a l’argument de polemitzadors llepafils i d’alguns cristians convençuts que em dirien, tal vegada, «doncs no celebrem la festa major, manifestació d’origen catòlic». Sí, és veritat. Tanmateix, tingui l’origen que tingui, per a mi la festa s’ha legitimat gràcies a la tradició, és a dir, a la pila d’anys que fa que se celebra. Bé, i al fet que no s’hi torturen animals, ni éssers humans, ni es falta al respecte a altres cultures. D’altra banda, tots plegats necessitem una data recurrent per celebrar que encara hi som i deixar anar els instints festius… i el vinagre.

En qualsevol cas, no proposo suprimir l’ofici solemne ni el vot del poble, només modificar-los perquè no siguin únicament manifestacions catòliques a les quals assisteixen, obligats, una colla de pagans i d’ateus. Proposo que els pabordes de l’any que ve pensin amb el cap i no amb els peus i busquin la manera de fer possible aquesta unió de contraris. Esperant que arribi el dia, des de Luxemburg, a falta de festes majors, em puc dedicar a la Schueberfouer.

Etiquetes , ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús