El delator

Si els mites de l’antiguitat es reprodueixen sempre sota formes modernes, probablement el lloc que abans ocupava Déu avui l’ocupi Internet, amb una antena en el Sinaí, per on naveguen els secrets i misèries de la Humanitat, ses perversions, confidències, somnis adolescents, desitjos inconfessables, l’economia global amb les fosques pulsions dels diners, que al final queden atrapats per sempre més en un centre de dades. Aquesta teranyina també absorbeix les conquestes de la intel·ligència humana i les nostres accions més nobles, però aquesta dada amb prou feines compta a l’hora de la salvació. Aquell ull diví que veia totes les nostres caigudes des de l’interior d’un triangle era com la vella rera la cortineta si es compara amb l’al·lucinant quantitat d’informació que Google emmagatzema sobre la nostra vida a través d’un embull infinit de xips de silici i connexions de fibra òptica. No hi ha hagut mai a la història un amo de l’imperi o pontífex màxim capaç de similar poder de manipulació.

Internet ha robat el pensament individual, la rebel·lia i el lliure albir als humans com el foc fou robat als Déus per Prometeu, però ben al contrari del que va succeir en la mitologia no és Internet qui en pateix el càstig, sinó tu mateix que romans encadenat en un centre de dades a la mercè de qualsevol polític, espia, policia, xantatgista, estafador o pervertit sexual que et pot arrancar el fetge i deixar-lo exposat al sòl a disposició de les aus carronyeres. En el mòbil que portem a la butxaca també es repeteix el mite de l’àngel dolent i l’àngel bo, que ens acompanyaven a la nostra infància, un a cada banda. El bo t’advertia dels perills, el dolent et temptava per a endur-te a l’infern. Eren la teva consciència, com ho és ara el mòbil, que ho sap tot de tu, que és amic i enemic, el teu delator, el qual testificarà en contra teva si un dia caus en mans de la justícia. Malgrat tot, estàs obligat a recarregar la bateria cada nit, per insistir en el joc morbós i obsessiu d’embolicat-te tu mateix a la seva teranyina. Potser arribarà el dia en què caldrà llançar el mòbil a un pou i celebrar la festa del sacrifici del xai googléic per recuperar el do de la intimitat en un planeta que navega per l’univers amb tan semblant esvalotat galliner.

———-

Traducció, amb llicència, de la columna de Manuel Vicent apareguda a El País el 2/02/2014.
A.M.
Etiquetes ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús