Succés macabre

Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 
Hi ha diverses notícies que fan parlar la premsa i els residents luxemburguesos en els darrers dies. A mi, normalment, m’agrada debatre sobre política, societat o arts, però aquesta vegada no he pogut evitar comentar una notícia de la secció de «Successos» que ens ha tingut entretinguts els darrers dies.

Resulta que el dia 20 d’agost van trobar un mort al Grund, la part baixa de la ciutat de Luxemburg. La cosa no passaria d’aquí si no fos que es tractava d’un cadàver decapitat que va ser trobat al costat de la bastida d’unes obres (que, per cert, semblen les obres de la Sagrada Família, però això potser seria el tema per un altre dia). Suposo que ha estat la truculència del fet la que ens ha dut a tots plegats a parlar-ne tant.

Al principi, dijous, no se sabia res. Es desconeixia la identitat de l’home (això sí, era un home, d’uns cinquanta anys llargs) i com s’havia produït aquella decapitació. Davant de l’escassa informació disponible, no es va excloure cap hipòtesi: suïcidi, accident o, fins i tot, assassinat. L’endemà ja van aconseguir identificar la víctima: un ciutadà luxemburguès, treballador de la companyia nacional del ferrocarril, proper a la jubilació, solter i sense fills. Poc després de la informació sobre la identitat, van circular alguns detalls sobre la seva personalitat (un home tranquil, amb una vida ordenada i cap coneixença sospitosa) i sobre la situació personal. Aquesta darrera sí permetia intuir que el difunt hauria pogut contemplar el suïcidi, com a mínim, com una possibilitat.

Tanmateix, el forense considerava difícil aquesta opció perquè estimava que la teòrica caiguda era massa curta per haver arrencat el cap del mort. I aleshores van aparèixer alguns elements inquietants en el relat: la presència d’un cotxe sospitós i l’empremta d’una mà feta amb sang sobre la bastida d’on se suposava que havia caigut o s’havia llençat el ferroviari. El 27 d’agost encara no hi havia cap versió oficial de la policia però sí molta incertesa i fins i tot por: algunes persones confessaven que no s’atrevien a passar per la zona on va ser trobat el cadàver decapitat.

L’últim que s’ha conegut són els últims moviments de la víctima: aquell dia va plegar de l’obra on treballava (propera al lloc on va ser trobat cadàver) a les set del vespre. Al cap d’una estona, va tornar les claus de l’obra a l’oficina de l’empresa a l’estació. Més enllà no se’n sap res.

I no en tenim més dades. De moment.

Només em falta per explicar un detall que és el que trobo més impactant de tota la història. Em sap greu pel mort, és clar, però també és cert que la seva situació no canvia. Per tant, prefereixo pensar en els vius. Penso, concretament, en la persona que el va trobar: una noia que feia footing. A un quart de vuit del matí, es va topar amb un cos decapitat jaient sobre l’herba i el cap penjant d’un filferro a uns quants metres de terra. Espero que aconsegueixi superar-ho. I l’entendré perfectament si no torna a sortir a córrer en sa vida.

Etiquetes

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús