Mistela

En una sobretaula a vora el mar els comensals parlen de la crisi, de la corrupció, l’atur, dels desnonaments. Tot i que el mar està en calma i a l’horitzó s’hi veuen navegar plàcids velers en dolces aigües, a terra tot sembla a punt de sotsobrar. Enmig d’aquesta conversa derrotista sobre els desastres de la pàtria hi han ampolles d’excel·lent vi ja buides i les tristes deixalles del marisc en cada plat. Però el pitjor arriba quan a aquestes anàlisis catastrofistes de l’economia s’hi superposen les anàlisis clíniques de qualsevol dels contertulians. La conversa gira cap a les malalties i mals de cap de cadascú. Les teòriques opinions sobre la brossa política de sobte es converteixen en dades concretes sobre la vesícula, les cervicals, el vertigen, els còlics, el colesterol i tota mena de tumors més o menys benignes. Amb especial delectació masoquista i tot luxe de detalls algú manifesta el seu nivell d’urea, de creatinina i del sucre a la sang; un altre explica amb gran detall el turment que pateix amb la ciàtica; un altre s’obre la camisa i exhibeix la cicatriu que li va deixar una operació quirúrgica. Tanmateix n’hi ha prou amb girar-se de cara a la platja per adonar-se que el món és meravellós. Sobre la sorra hi ha nens feliços aixecant castells, adolescents que belluguen els seus gloriosos cossos amb elasticitat felina, joves amants que s’unten ritualment amb olis per oferir-se en sacrifici al sol. En aquesta sobretaula vora el mar la pobresa galopant en què està sumit el país ha quedat sense resoldre, però els comensals semblen haver trobat remei als seus mals. Entre ells s’intercanvien receptes de minerals i vitamines, de pocions amb herbes exòtiques. Uns proposen fer ioga i fer-se massatges, altres aconsellen caminar una hora al dia i apuntar-se una dieta vegetariana del Tibet. Algú interromp aquesta conquesta de la felicitat per llegir en veu alta el titular de primera pàgina del diari: Anticorrupció descobreix un altre frau massiu de desenes de milions. L’acidesa de la política torna a l’estómac, però al costat de la notícia d’aquest escàndol apareix l’anunci d’una noia esplèndida que t’incita a viatjar amb ella als mars del sud. Llavors s’acosta la cambrera i diu: “La casa us convida a una mistela”.

Traducció, amb llicència, de la columna de Manuel Vicent apareguda a El País el 20/04/2014.
A.M.
Etiquetes ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús