Arxiu del mes: octubre 2014

El Tribunal de Justicia de Luxemburgo

dimarts , 28/10/2014

Aquest passat cap de setmana una delegació del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de Luxemburg ha mantingut una sèrie de trobades amb magistrats del Tribunal Suprem espanyol sobre qüestions com el diàleg entre jurisdiccions a través de la qüestió prejudicial. (més…)

Economic news

dissabte, 25/10/2014

Aquesta setmana ha estat notícia que la Societat Anònima Cotitzada d’Inversió Immobiliària (SOCIMI) Saint Croix Holding Immobilier, amb un capital social de 267,5 Milions d’euros, establerta a Luxemburg (Boulevard Prince Henri 9b, L-1724), ha acordat traslladar la seu social a Madrid, canviant, per tant, de nacionalitat, tot mantenint, en canvi, la cotització de la totalitat de les accions a la Borsa de Luxemburg. 
(més…)

Sobre Pascal Quignard

dimecres, 22/10/2014

Elitista, Quignard? I tant! I qui podria ser més altiu, afectat, imbuït de si mateix. Francament autista, i a més a més marbrós. Això és el que sovint en diuen aquells que no l’han llegit. O tant poc com mal. Car el paisatge canvia ràpida i radicalment un cop hom s’acorda a jugar el joc. Que què significa jugar el joc, en aquest cas? Deixar rajar, simplement, el text, el flux d’afirmacions, els harmònics de cada frase. Deixar de preguntar-se, a priori o en conseqüència, si és veritable o fals, argumentat o no, retòric o pas, el que diu aquest escriptor-pensador-poeta. Ja fa molt temps, humil i sobirà, que no es preocupa pels gèneres literaris, els barreja, els combina, els transcendeix. Acceptar de seguir, de trescar el seu “Dernier Royaume – Mourir de penser” en forma de tom IX, al seu propi ritme, increïble. (més…)

Santoral

dimecres, 15/10/2014

Fins no fa gaire teníem i seguíem el Santoral de les fruites i verdures. El calendari de l’any, més enllà del temps meteorològic, el marcaven les collites i aquestes anaven de bracet d’una verge, d’un sant, o de qualsevol altra exultació religiosa. De minyó, quan el mes de maig portava flors a Maria, sabia del cert que en arribar a casa hi hauria cireres i maduixes sobre la taula. (més…)

Una altra tertúlia

diumenge, 12/10/2014
Anton Marco | Luxemburg

 
Em dol Espanya, va dir Miguel de Unamuno al veure el que estava veient. Quina llàstima! Dic jo després de veure el debat de TVE: Cataluña, ¿y ahora qué? El presentador ho presenta dient que vol analitzar «las claves de este desafio soberanista» Però quina llàstima! Llàstima del tot. Un badaloní de La Vanguardia, els de l’ANC absents, un valencià representant a Òmnium Cultural, un manresà que defensa la integració de Catalunya en una Espanya plural –ja puc dir ara que va ser el que va quedar més honest i clarivident de tota la tertúlia-, un que es fa presentar com barcelonès de naixement i dos especialistes més: una en Dret constitucional, de Lleida, i una representant del Instituto de Estudios Económicos, que diu que ens baixa de la muntanya però que s’acampa per les Catalunyes –el que no diu el presentador és que el Instituto de Estudios Económicos té la seu a Madrid, clar que obviament no podia ser d’una altra manera-. Els invitats no tenen un temps taxat, diu el presentador. Campi qui pugui! Qui tingui més barra serà el que cridarà més –ara començo a entendre per què els de l’ANC no hi han volgut ser-. El que ho presenta diu que hi ha dues veus més per escoltar, però que de les dues veus que haurien volgut que ens fossin audibles sols parlarà en Zapatero, el qual s’abona a la idea que l’única consulta que es podria fer «en un hipétetico caso» l’hauria de fer el Gobierno de España. (més…)

A Sin Kalan

dimecres, 8/10/2014

«Una tarda, els mercaders musulmans de Sin Kalan em van conduir a una casa de fusta pintada, on hi vivia molta gent. No es pot explicar com era aquesta casa, que més aviat era una sola cambra, amb una mena d’armaris de rebost en filera o de balcons, uns sobre els altres. En aquestes cavitats hi havia gent que hi menjava i bevia; tot com els de sota, escampats pel terra, i els que estaven en una mena de terrassa. Els de la terrassa feien sonar el tambor i el llaüt, excepte unes quinze o vint persones que, amb  màscares de color carmesí, resaven, cantaven i dialogaven. Patien presons, i ningú veia la presó; cavalcaven, però no es percebia el cavall; combatien, però les espases eren de canya; morien i més tard els tornaves a veure drets.

—Els actes dels bojos -va dir Farach- excedeixen les previsions de l’home entenimentat.

—No estaven bojos -va haver d’explicar Abulcásim-. Estaven afigurant, em va dir un mercader, una història.

Ningú va comprendre, va semblar com si ningú ho volgués entendre. Abulcásim, confús, va passar de la narració escoltada a desairades raons».

—–

Fragment de “La busca de Averroes”, Luis Borges.
A.M.