A Sin Kalan

«Una tarda, els mercaders musulmans de Sin Kalan em van conduir a una casa de fusta pintada, on hi vivia molta gent. No es pot explicar com era aquesta casa, que més aviat era una sola cambra, amb una mena d’armaris de rebost en filera o de balcons, uns sobre els altres. En aquestes cavitats hi havia gent que hi menjava i bevia; tot com els de sota, escampats pel terra, i els que estaven en una mena de terrassa. Els de la terrassa feien sonar el tambor i el llaüt, excepte unes quinze o vint persones que, amb  màscares de color carmesí, resaven, cantaven i dialogaven. Patien presons, i ningú veia la presó; cavalcaven, però no es percebia el cavall; combatien, però les espases eren de canya; morien i més tard els tornaves a veure drets.

—Els actes dels bojos -va dir Farach- excedeixen les previsions de l’home entenimentat.

—No estaven bojos -va haver d’explicar Abulcásim-. Estaven afigurant, em va dir un mercader, una història.

Ningú va comprendre, va semblar com si ningú ho volgués entendre. Abulcásim, confús, va passar de la narració escoltada a desairades raons».

—–

Fragment de “La busca de Averroes”, Luis Borges.
A.M.
Etiquetes ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús