Santoral

Fins no fa gaire teníem i seguíem el Santoral de les fruites i verdures. El calendari de l’any, més enllà del temps meteorològic, el marcaven les collites i aquestes anaven de bracet d’una verge, d’un sant, o de qualsevol altra exultació religiosa. De minyó, quan el mes de maig portava flors a Maria, sabia del cert que en arribar a casa hi hauria cireres i maduixes sobre la taula. El mes de juny estava dedicat al Sagrat Cor de Jesús i a les estampes sagrades hi veia la víscera de color daurat i aquella imatge flamejant em portava a pensar amb les resemblances de nespres i albercocs. Inexorablement per Sant Joan arribaven les figues flors, les prunes grogues i els préssecs rosats, per Sant Pere; melons i síndries per Sant Jaume, Sant Roc Pelegrí ens duia les figues napolitanes a meitat agost, el raïm moscatell venia amb les marededeus del setembre, la peres llimoneres a l’octubre amb la verge del Sant Rosari mentre que les primeres taronges i mandarines acudien per Tots Sants. La Candelera portava les faves i les carxofes primerenques, els espàrrecs de marge germinant pels barrancs anunciaven la Ressurrecció del Crist el Diumenge de Pasqua; els tomàquets i els pebrots anaven sempre associats amb l’estel canicular, com els naps blancs a l’Advent, i en arribar a Nadal s’obrien les castanyes. El temps climàtic podia portar pluges salvatges, sequeres pertinaces o infernals neus i xalocs, però tot anava bé per a l’esperit, si el calendari obeïa impertorbable al santoral de fruites i verdures que marcava els mesos i els dies.

Avui assistim a la bogeria de les llavors transgèniques, fenomen que també toca a la política, l’economia, la religió, l’art, fins i tot el cos humà. L’aldea global no afecta només als mercats financers, també es manifesta a les parades de fruita i verdura on es poden comprar tota mena de productes qualsevol dia de l’any sense saber d’on surten ni qui les haurà manipulat. Em pregunto si s’ha de tenir una ànima transgènica conreada en un hivernacle de plàstic per a empassar-se tot el que et presenten, tant pel que fa a les fruites com a les idees. Si ja no hi han valors segurs a on agafar-se ni mestre a qui seguir, tampoc és tan estrany que campi pels mercats el bacteri E.coli amb tantes fruites i verdures sense cap sant a qui encomanar-se i sense cap verge que les hagi tastat primer.

 

——————
Traducció, amb llicència, de la columna de Manuel Vicent apareguda a El País el 10/07/2011.
(A.M.)
 
Etiquetes ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús