Una de Luis Vargas Tejada (1802-1829)

El bou de càrrega

-Faula-

Sent com és costum antiga
que tan sols pot ser admesa
en una faula cortesa
la cosa que es sap fingida,
Fabi, de l’usança vella
ara un xic me’n vull sostreure
explicant el que un bon dia
va passar i jo vaig veure.

Perquè millor ho pugui dir,
a Enees vull retreure:
Et quorum pars magna fui.

Farà com uns quaranta anys,
que un divendres al matí
els nois estàvem jugant
com la turba en un festí.

Casualment i pel carrer
de la vora del col.legi
anava un bou al mercat
caminant sens privilegi
amb cabestre mal lligat.

I ves a saber el perquè
d’un senzill fatal antull,
rera el quatre va el cinquè,
entra al pati perquè vull.

Quan de sobte i a la fí,
de cara tant bondadós
veient l’animal d’allí,
la canalla, que érem tots,
l’atordeix amb sa cridòria,
i altres més dedicatòria,
s’hi aixequen fins l’arsi
a colpejar i maltractar
de mà o qualsevol bocí
de bastó, canya o bé pedra.

Jo mateix i la caterva
tots contra ell sense reserva.

Com que la cosa seguia
i el bon Bou ho consentia,
els més entremaliats
va s’hi enfilen i el munten,
tants com hi caben s’hi ajunten
de la cua a estrenyecaps.

Fins que el pobre animal,
trastejat i sufocat,
brama, salta i va alterat.

Amb un moviment brutal,
furiós, sacseja el que porta
amb batzacada prou forta.
I amb sa corna escomet
el que troba sobre pas,
en abstracte i en concret.
Com el de plaça tancat
ni respecta ni fa cas.

Uns hi queden atordits,
els altres escalabrats,
atabalats i ferits
del perill volen esguards.

Tan cec estava de ràbia,
que quan va arribar qui el mana,
va rebre del que sobrava.

John Bull, es decir, Juan Toro,
llaman al pueblo britano.
Al colombiano, más zonzo,
Juan Buey podemos llamarlo.

La caterva boliviana
a mal traer lo está llevando,
y él la broma les aguanta
sin chistar; mas sin embargo,
tanto lo han de sofocar
que al fin se les vuelva bravo,
y se acuerde que es más fuerte
que los que lleva montados,
y entonces… después que haya hecho
lo que el buey con los muchachos,
no le arriendo las ganancias
al que intente sujetarlo.

———————————–

Tret de l’edició Poesía de la Independencia, Carilla, E. (1979), Caracas.
A.M.
Etiquetes , ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús