CASES AMB GRANS ARBRES

En llegir el poema del dimarts, en Marek Riha s'ha animat i ens en proposa
una altre de similar de l'Àlex Susanna. Aquest cop traduït a l'anglès. 
Eventualment hi trobareu una errada a la traducció. 
Qui encerti el catxap tindrà dret a reclamar una participacio a la rifa de Nadal

——-

Encara hi ha cases amb grans arbres
on poder passejar els capvespres,
temps d’aïllament tranquil i pausat,
temps d’enyor i somnieig:
temps per mirar el mar dòcil
i sortir a passejar, sol o bé en silenci,
per algun camí poc fressat des d’on mirar
les llums del dia i la nit entrecreuar-se,
i perdre’s un, a la fi, en la llunyania.
Escoltar la terra, les seves olors
el seu ardent missatge,
freturós potser de nosaltres, d’algú tan sols…

Sempre he pensat que era injust, injust del tot,
que ningú no gaudís d’una lluna plena al mar a l’hivern,
o d’aquell cel florit i palpitant en les nits d’alta muntanya,
o del tendre crit dels camps nus a la primavera,
o bé del silenci excessiu i poderós que embolcalla algun
camí de rastre ja perdut…

Sort, sort que encara hi ha cases amb grans arbres
on poder dissipar-se els capvespres:
no pensar en res,
acostar-se una mica a la terra,
i, ben a prop de la mort però sense témer-la,
retreure’s de tot, si, vagament de tot…

———————–

There are still houses with tall trees where you can wander in the evening, a time for peaceful unhurried withdrawal, a time for nostalgia and dreams; for watching the calm sea and strolling, either alone or in silence, down some quiet path, where the lights of day and night can be watched as they overlap, and finally lose yourself in the distance. Listening to the earth with its smells and its fervent message, which might, perhaps, need us, or anyone at all…

I have always thought it was unfair, really unfair, that no-one can enjoy a full moon at sea in winter, or that blossoming throbbing night sky of the mountains, or the tender cry of bare fields in spring, or yet the overbearing powerful silence that shrouds an erased track…

How lucky, how lucky there are still houses with tail trees where you can while away the evenings: thinking of nothing, and draw a little closer to the earth, then, standing next to death, but unafraid of it, lightly slip away, ah yes, from it all.

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús