La muralla

Sense que la puguem veure, ja que els seus murs són molt transparents, davant dels nostres ulls s’està aixecant amb lleves d’esclaus moderns una nova Ciutat Prohibida, que alberga a l’emperador de la dinastia financera celestial el poder del qual és omnímode, ferri i tanmateix igual d’invisible. La Ciutat Prohibida de Pequín, envoltada d’una muralla del color de la sang i protegida per un fossat ample i profund, comprenia un laberint amb 9.999 estades. Al palau central, anomenat de l’Harmonia Suprema, s’hi aixecava el tron de l’emperador. Aquesta ciutat estava habitada per guàrdies ben armats, sacerdots, alts funcionaris, endevins, curanders, cuiners i centenars de concubines ateses per eunucs. Tan sols alguns cortesans gaudien del privilegi d’apropar-se al tron d’or per rebre les ordres de l’emperador sense poder aixecar els ulls del terra ni girar-se-li mai d’esquena. Fora de la ciutadella la gent corrent vivia al marge d’aquesta organització de l’Estat imperial com a mà d’obra esclava i carn de canó. En els nostres temps és molt difícil discernir aquesta nova Ciutat Prohibida envoltada per una muralla de sang molt transparent, que s’està construint al bell mig de la nostra societat, però tot està ja disposat perquè a aquest recinte hermètic, sagrat i invisible només hi puguin accedir els senyors de la guerra, els economistes endevins, els amos dels diners, els sacerdots directes servidors del poder. La plebs resa, canta, gemega o renega amuntegada al peu de la muralla, encara que de vegades els espietes del poder fan un sorteig aleatori entre el comú de la ciutadania, que permet als agraciats de franquejar la porta. A aquests elegits se’ls exigeix el jurament explícit de cega fidelitat al sistema de la Suprema Harmonia, a més a més de l’esforç de no menys de tres carreres, quatre màsters i cinc idiomes. Dins d’aquesta ciutadella els seus habitants es reprodueixen per si mateixos per ser cada dia més forts, més inaccessibles, més blindats; afora els pobres es fecunden entre si i es multipliquen per a ser cada dia més pobres, més desesperats, a qui el poder els reserva sopes de caritat si se sotmeten al seu destí o la fuetada de la policia si es rebel·len. Per sa part la història ja està preparant el cavall de Troia perquè aquesta Ciutat Prohibida sigui assaltada.

——-

Traducció, amb llicència, de la columna de Manuel Vicent apareguda a El País l’1 de juny del 2014.
A.M.

 

Etiquetes ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús