Bon Nadal a tothom i més concretament a ningú

Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 
Ja sé que odiar el Nadal és avui tan mainstream com esperar-lo amb candeletes i gaudir-ne quan arriba. Tanmateix, no me’n puc estar: odio el Nadal. En aquesta època de l’any fa fred i mal temps, els carrers i les parets s’omplen d’il·luminació kitsch i contaminació acústica, tot són presses per comprar endimaris que no necessitem i endrapar fins a posar-nos com a bocois, la gent treu de l’armari una carrincloneria que fa més pudor de naftalina que els vestits d’hivern i… Sort que, tot plegat, dura poc. En fi, Luxemburg, per intentar fer-nos passar aquest tràngol d’una manera més agradable, ens organitza (enguany del 22 de novembre al 24 de desembre) el que anomenen Mercat de Nadal, que a mi em recorda la Fira de Santa Llúcia sense caganers. L’explico una mica per si algú no el coneix.

Com sol passar amb tot el que té a veure amb aquest període de l’any, el Mercat de Nadal va començar com una petita celebració casolana i s’ha acabat estenent com una grip A qualsevol. No fa gaires anys, instal·laven unes cabanes de fusta bufonetes a la Place d’Armes i la gent hi acudia per trobar-hi dolços i begudes nadalencs i alguna artesania local. Des de fa uns anys, el mercat s’ha ampliat a la Place de Paris, la Place de la Constitution i l’esplanada davant l’estació de tren (on formen una curiosa combinació amb els drogats, els camells, els desvagats i els sense sostre que sovint hi passen el dia).

Els productes en oferta també s’han multiplicat. Abans hi havia, per menjar, els grans clàssics luxemburguesos: grompere kichelchen, mettwurst, turinger (ara se n’ha de dir grillwurst), costella de porc, gofres (són belgues però no filarem prim), creps (he dit que no filaria prim), nougat… i qualsevol objecte comestible que sigui possible recobrir de sucre caramel·litzat. Per beure hi havia poques possibilitats: la cervesa (de Nadal o no), el glühwein (vi calent amb sucre i espècies, inventat per alguna ment perversa, imagino que cosina de la que va inventar la sangria) i el que en diuen chocolat chaud, o xocolata calenta, però que no és res més que llet amb cacau. En els darrers anys ha acabat d’imposar-se la globalització: pasta tailandesa, dolços hongaresos, salmó fumat finlandès, xurros, gelats, fruita recoberta de xocolata pretesament hawaiana, formatges italians… i, per beure, glühwein blanc, xocolata amb rom, xocolata amb Bailey’s, grog… S’hi han sumat, és clar, productes miracle, artesania de la quinta forca, espelmes, objectes estranys made in China, guants, gorres i bufandes, ceràmica, bijuteria i objectes horrorosos que no tenen cap utilitat (ni cap relació amb el Nadal, val a dir).

La novetat de fa dos o tres anys és la roda, que llueix als vídeos i a les fotos però que fa una mica de basarda. No per l’atracció en si, que no és gaire alta, sinó perquè les cistelles o gàbies on viatgen els passatgers estan obertes i, en pujar-hi, queden exposats a la intempèrie. Suposo que després de tres glühweins el fred ni es nota. De fet, enguany no en fa gaire i, aprofitant l’avinentesa, vaig pujar a la sínia un dissabte a la tarda. He d’admetre que les vistes, de dalt estant, eren ben boniques. Si no els pots vèncer, pots anar a passejar amb ells, diuen.

Per acabar, recomano un article més seriós sobre el Mercat de Nadal a Luxemburg (les fotos han quedat molt bé).

Etiquetes ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús