Lo corre-bou

Lo corre-bou de Plaça jo l’he assolert en­cara en tota sa pròpia i genuïna forma. Les boques dels carrers afluents al Mercadal barrades amb tanques de fusta, que per això se’n deia bou amb tanques, per distingir-lo de la corrida amb torin clos; de catafals molt pocs a la part de l’ombra: lo de  l’Ajuntament que es coneixia per unes certes catifes virolades que posaven a la barrera, lo del Procuradors de Sant Miquel; algun del Casino i particulars, i prou. Me descuidava del catafal dels soldats, que algun any s’havia ensorrat pel gran pes de la tropa que s’hi enfilava.

Lo bestiar era del país, i aleshores se parlava tot l’any del bou del Ricart, del bou del Saits, i d’altres bous que manifestaven tenir un poc de geni, i que posats a la plaça, s’entretenien gratant a terra i donant de tant en tant una embranzida, amb més ganes de cercar un forat a les tanques per tornar-se’n a pagès, que de fer mal als ciutadans. Los quals ciutadans hi eren a la plaça a cents i a milers, que quan el bou era a les voltes de dalt, ells corrien a les voltes de baix, i viceversa; veient-se sortir de per tot arreu unes rombollades de gent, que era un espectacle divertit. De torejadors propis, o sia aficionats que s’exposaven a posar-se davant de la bèstia, amb un sac o amb el mateix gec, eren pocs; però jo recordo haver vist sorts molt ben fetes per torejadors de Vic, de Ripoll, de Sant Joan les Abadesses i d’Olot, que es disputaven l’arrencar el floc de seda vermella de la testa del brau, floc que després al catafal de l’Ajuntament els valia una dobleta de cinc duros o mitja unça de la cara del rei.

—–

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús