bruma negra

Quan busco l’estiu en un somni buit,
quan et crema el fred si m’agafes la mà,
quan la llum cansada porta ombres d’ahir,
quan l’alba és una altra nit gelada,

quan em jugo la mort al vers que no escric,
quan arriben tan sols notícies de mort,
quan l’espasa talla el que ja no existeix,
quan desfaig el raïm del trist i no-res.

Sols puc demanar-te la teva espera
a l’altra banda del núvol negre,
enllà, on no hi queda cap gènere
d’ambulant solitud d’amarga ginebra.

A l’altra banda de les apagades,
a l’altre banda de la lluna fallida,
més enllà, on s’escriuen les cançons
amb el fum blanc del núvol més negre.

Quan sento pietat per sentir el que sento,
quan ja no bufa el vent en cap ciutat,
quan ja no s’estima ni el que se celebra,
quan el núvol negre s’acomoda al llit,

quan desperto maldint la por que m’espera,
quan sóc el que sóc en l’espill trencat,
quan em tanco a casa perquè estic ferit,
quan és temps perdut preguntar el què passa.

Sols puc demanar-te la teva espera
a l’altra banda del núvol negre,
més enllà, on no hi queda cap gènere
d’ambulant solitud d’amarga ginebra.

A l’altra banda de les apagades,
a l’altre banda de la lluna fallida,
més enllà, on s’escriuen les cançons
amb el fum blanc del núvol més negre.

——-

d’en Joaquim

Etiquetes ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús