Hivern modulable

Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 
Malgrat la meva escassa simpatia envers els mercats de Nadal, he d’admetre que el pitjor de l’hivern luxemburguès comença quan s’acaben aquestes manifestacions festives. En realitat, no comença el pitjor sinó l’estació hivernal pròpiament dita, perquè el mercat tanca el 24 de desembre. A partir d’aquell dia i sobretot en tornar de vacances (passat Cap d’Any i abans de Reis, que aquí no és festa), l’ambient sembla més aviat poc acollidor. Enguany, entre el canvi d’il·luminació (de ple dia a la foscor més absoluta), els més de vint graus de diferència de temperatura entre l’enlairament a l’aeroport del Prat i l’aterratge al de Findel, la boira i el fet que molts residents al país encara no havien tornat de vacances, tenia la impressió que, més que canviar de país, hagués canviat de planeta.

Hivern 2010

Explicar l’hivern de Luxemburg no resulta del tot fàcil. Potser el fet que més el caracteritza és la variabilitat: hi ha anys gèlids i anys temperats. De vegades cauen tres volves de neu i no en tornes a veure fins al cap d’un any i, de vegades, es posa a nevar al novembre i no para fins l’abril. Diuen que pots tenir cels grisos amb temperatures suaus (amb pluja o neu) o cels blaus radiants amb temperatures de congelador esquimal. Jo he vist també altres opcions: boira gebradora amb temperatures sota zero, pluja que toca terra i es glaça immediatament, cel blau amb temperatura gairebé acceptable, ventades, neu amb llamps i trons…

De fet, ni tan sols és fàcil afirmar si fa fred. La gent que ve de països nòrdics diuen que a Luxemburg l’hivern no existeix, que només hi ha una tardor llarguíssima i que fred, allò que se’n diu fred, no en fa mai. En canvi, si pregunteu als mediterranis diversos ja us podeu imaginar la resposta. L’altre factor climàtic que cal tenir en compte és la humitat: pot ser molt alta o molt baixa però sempre és relativa. Sí, relativa perquè, amb el mateix valor, els madrilenys diuen que és altíssima i els valencians, que és baixa (i que pateixen més fred a València que aquí… bé, això ho diu només un valencià).

Amb tot, més que el mal temps a mi el que m’afecta negativament és la llum. No em refereixo als llums de Nadal (mal que contaminin, encara bo que els deixen un parell de setmanes: així ens hi veiem una mica), sinó a la claror del dia. Aquí, a la tardor i a l’hivern, els dies són curts. Molt curts: en els moments més foscos, el sol surt passades les nou i es pon poc després de les quatre. Si hi afegim els núvols, les boires, la pluja i altres ofuscacions del cel del país, sense oblidar el context d’edificis grisos i població vestida de fosc o de negre, el panorama resulta d’allò més ombrívol. Cada any, canviar l’hora a l’octubre em fa el mateix efecte que entrar en un túnel.

I quan s’acaba? Doncs també fa de mal dir. Astronòmicament, el 21 de març; però el temps hivernal tant es pot acabar al febrer com a l’abril. L’absència de llum, això sí, sembla encarrilada a finals de febrer. El veig lluny, aquest dia, ara mateix.

Tanmateix, l’hivern també té aspectes positius. Per exemple, la vida cultural del país revifa després de la pausa nadalenca. Només aquest mes tinc unes quantes activitats a l’agenda. Per començar, divendres ens trobem amb Elies Barberà i Ian de Toffoli, autors de l’obra teatral 99% (en català i luxemburguès) que es representarà a Luxemburg a partir del dia 21 (i més endavant a Barcelona). Dilluns 19 actuen els Julie’s Haircut, un grup italià de rock futurista. A finals de mes, cicle de cinema del Centre Català. Si aconsegueixo sortir del mode hibernació, crec que tinc feina fins, com a mínim, la primavera. Si no, sempre em puc quedar a casa i escriure articles rondinant perquè fa mal temps.

Etiquetes ,

1 comentari

  • Albert Mitjans

    11/01/2015 12:36

    Dono fe de tot el que dius amb coneixement de causa.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús