… de la casta, vaja

-

«La joie venait toujours après la peine…»

Aquest vers del poeta francès Guillaume Apollinaire en el “Pont Mirabeau” ha animat els comentaristes que segueixen l’actualitat.

El vot dels grecs està motivat principalment pel seu massiu rebuig d’una classe política que ha deixat el país en fallida. Perquè són els governs grecs que es van succeir fins el 2009 els que van portar a l’empobriment d’un Estat agònic, i l’impagament del deute massiu. Com sempre en aquests casos, són els més pobres els que paguen el preu més alt.

Tanmateix l’elecció d’un jove nouvingut al panorama polític nacional és una gran esperança, potser l’última oportunitat per restaurar un Estat que funcioni, que recapti els impostos i els reparteixi de manera justa. Però el programa de Syriza no s’aplicarà com s’anuncia. La despesa pública massiva i la distribució de rendes i fons socials seran tan sols possibles per l’endeutament, tot i el renovat creixement gràcies a la Unió Europea. S’espera que els pròxims mesos no siguin els de la irresponsabilitat, sinó els d’una discussió franca amb els europeus, que van salvar Grècia del desastre. Sense ells el país s’hauria enfonsat en la misèria sota la tutela molt més difícil de la comunitat internacional.

La victòria de l’esquerra radical a Grècia és també un símbol de l’estat d’ànim dels europeus. Després d’anys de laxitud, la distribució de beneficis finançats en gran part pel deute, el reordenament dels comptes públics requereix mesures de gran severitat, difícil d’assumir en tot el seu rigor.

Els europeus s’han avesat a la comoditat i als drets adquirits sense tenir-ne els mitjans. Acceptaran l’esforç per preservar l’essencial? És a dir, estan disposats a sacrificar-se? Mentre els extremistes de tota mena, que es reuneixen vora el capçal de la malalta Grècia, es lliuren al dubtós exercici de surfejar sobre el descontentament popular. Deixar-los fer conduiria al caos i la fallida.

La xarxa de seguretat que constitueix la cooperació europea, el mateix que va salvar Grècia, continuarà funcionant. Per a implementar el programa, el nou govern grec l’haurà de revisar amb l’acord dels seus socis. Els deutes s’han de pagar sempre i no es pot imaginar que als 110.000.000.000 d’euros del deute grec ja cancel·lats s’hi pugui arribar a afegir una altra càrrega sobre els contribuents d’altres països de la UE.

No obstant això, com cada vegada que un Estat membre està en problemes i que el poble s’expressa, els europeus acceptaran la discussió a l’espera de propostes concretes.

Tan de bo arribin a ser raonables i productives. I no oblidem el final del poema d’Apollinaire: «vienne la nuit, sonne l’heure, les jours s’en vont, je demeure». Els deutes també.

———-

Això ho diu: Jean-Dominique Giuliani.
Membre del Conseil de Surveillance d’ArteFrance en juin 2009
Chevalier de la Légion d’Honneur
Officier de l’ordre national du Mérite de la République française
Commandeur du Mérite fédéral d’Allemagne,
Commandeur de l’ordre de Gediminas de Lituanie, Commandeur du Service national de Roumanie, et autres décorations… encore.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús