L’Enriqueta

(o més ben dit la Fernande)

 

Sóc un vell i trist conco, i no
tinc gens de companyia,
però em consolo cada dia
al ritme d’aquesta cançó:

Quan penso en l’Enriqueta,
se’m posa ben dreta.
Quan penso en la Raquel,
m’apunta al cel.

Quan penso en la Cristina,
renoi com se m’empina!
Però penso en la Consol
i ja no aixeca el vol.

Trempar o no trempar,
no sempre es pot triar.

Aquesta mascla cantarella
de molt viril collita
ressona dins de la garita
on s’avorreix el sentinella:

Quan penso…

Està pansit com un xiprer
i, enmig de la galerna,
tot vigilant la gran llanterna,
així canta el vell faroner:

Quan penso…

El seu reclinatori és dur,
la cel.la és fosca i trista
i entona això el seminarista
de nit quan no el sent pas ningú:

Quan penso…

Arc del Triomf, a tu he vingut
per revifar la flama
i em fa plorar sentir com brama
el bon soldat desconegut:

Quan penso…

I penso posar el punt final
a uns versos lapidaris
tot suggerint als solitaris
que en facin l’himne nacional:

Quan penso…

—–

MIQUEL PUJADÓ

De la mateixa veu d’en Pujadó, que ha cantat les seves versions arreu d’Europa, en solitari o compartint l’escenari amb artistes com Michel Legrand, Paco Ibáñez, Graeme Allwright, Gino Paoli, etc., vàrem tenir el goig d’escoltar-la a Luxemburg aquesta setmana.

 

I bé estaria dedicar-la a tots els concos avui en ocasió del dia de Sant Valentí.

PS: De fet de la festivitat litúrgica del 14 de febrer dedicada al bisbe sant Valentí de Terni se n’ha dubtat o s’ha arribat a pensar que tingui caràcter llegendari. El 1969, per no haver-hi proves fefaents de l’existència del bisbe de Terni, va ésser suprimit del calendari catòlic dels sants, mentre que s’hi manté en el martirologi.

 

Etiquetes , ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús