Arxiu del mes: març 2015

Sonets mal acabats

dijous, 26/03/2015

Nouveau venu qui cherches…

Nouveau venu, qui cherches Rome en Rome
Et rien de Rome en Rome n’aperçois,
Ces vieux palais, ces vieux arcs que tu vois,
Et ces vieux murs, c’est ce que Rome on nomme.
Vois quel orgueil, quelle ruine et comme
Celle qui mit le monde sous ses lois,
Pour dompter tout, se dompta quelquefois,
Et devint proie au temps, qui tout consomme.
Rome de Rome est le seul monument,
Et Rome Rome a vaincu seulement.
Le Tibre seul, qui vers la mer s’enfuit,
Reste de Rome.Ô mondaine inconstance !
Ce qui est ferme est par le temps détruit,
Et ce qui fuit au temps fait résistance.
 —
Joachim du Bellay
—–
—–

(més…)

Un joc… va de futbol

diumenge, 22/03/2015
Anton Marco | Luxemburg

 

“En quinze anys, encara no m’havia topat amb un àrbitre així, en aquest país de merda.”
Us ho imagineu?
Us imagineu un jugador professional de futbol dient això?
Sí?
(més…)

Felicitat xifrada

divendres, 20/03/2015
Anton Marco | Luxemburg

“En general, fins a quin punt o en quin grau està vostè satisfet amb la vida que fa en aquest moment?” és la pregunta que es va fer en tota la Unió Europea (UE). La satisfacció de la vida és l’avaluació o valoració que el preguntat va fer de la seva vida pel que fa a la seva totalitat. Aquest concepte té un paper crucial, ja que es pot considerar com un indicador clau del benestar subjectiu. (més…)

Reubicació essencial

dimecres, 18/03/2015

Le lancement de la construction du complexe Royal-Hamilius au centre de Luxembourg entraînera la fermeture définitive, dès le 1er juin, de la gare routière “Hamilius”qui voit défiler 150 bus par heure! Un gros chamboulement pour tout le réseau de bus de la capitale. (més…)

D’en Pere Brunet

diumenge, 15/03/2015

“Era la nit, durant la meva primera setmana a l’Afganistan l’any 2010, i ens trobàvem a la província de Helmand. La veu a l’altra banda de la ràdio em va dir que hi havia dues persones que estaven fent un sot al costat de la carretera. Em va preguntar si els disparava i matava. Vaig intentar preguntar a algú de més amunt en la línia de comandament… No vaig trobar ningú… Vaig adonar-me que era una decisió que havia de prendre jo… Finalment vaig dir: dispara!” (més…)

Una de Gaston Bachelard

dissabte, 14/03/2015

“A penes entrem en l’espai del somni que l’espai es desintegra, s’adorm; s’adorm una mica abans que nosaltres mateixos, perdent les seves fibres i els seus vincles, perdent la seva força d’estructura, sa coherència geomètrica.

(més…)

Luxemburg, nits d’hivern

dimecres, 11/03/2015
Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 
Ara que ja ve la primavera i que s’ha acabat el festival de cinema de la ciutat de Luxemburg (enguany Luxembourg Film Festival, fins l’any passat Discovery Zone), trobo que és el moment ideal per parlar del Cicle de Cinema Català que muntem cada any, entre gener i febrer, en aquesta ciutat del centre d’Europa. Al Paradís, sempre de rabiosa actualitat.

(més…)

Escalforeta

diumenge, 8/03/2015
Anton Marco | Luxemburg

 

«Vos anime a quedejeim‘ (deixeu) passar el fred del ‘verano‘ (estiu), el fred de l’hivern i busquem (busqueu) el caloret, el caloret faller, ‘sin duda‘ (sense dubte) el caloret del foc i la flama», dijo la alcaldesa antes de pasarle el micrófono a la fallera mayor. (més…)

Baiser de Mousse

dissabte, 7/03/2015
Anton Marco | Luxemburg

 

Els Baisers de Mousse són una mena de Pets de monja a la suïssa-luxemburguesa. Sí, i si mai passeu per Zuric tindreu l’ocasió de tastar els seus equivalents: els luxemburgerli. El luxemburgerli és una galeta que de fet consisteix en dues galetes a base de sucre, amb un farcit de crema al centre, el que aquí a Luxemburg es coneix amb el nom de macaron. (més…)

La glòria

dimecres, 4/03/2015

Si et dius simplement García, el teu passaport és colombià, viatges en primera classe amb vuit maletes i aterres a Los Angeles sense més afegitons que el teu propi bigoti, estàs condemnat a passar a un quartot de l’aeroport per a què un policia et posi de cap per avall i si, mentrestant, ningú descobreix que has escrit Cent anys de solitud ja pots donar gràcies si no fan un tacte rectal amb particular luxe de detalls. (més…)