Baiser de Mousse

Anton Marco | Luxemburg

 

Els Baisers de Mousse són una mena de Pets de monja a la suïssa-luxemburguesa. Sí, i si mai passeu per Zuric tindreu l’ocasió de tastar els seus equivalents: els luxemburgerli. El luxemburgerli és una galeta que de fet consisteix en dues galetes a base de sucre, amb un farcit de crema al centre, el que aquí a Luxemburg es coneix amb el nom de macaron. La diferència entre el macaron i el luxemburgerli és que aquest últim és més lleuger i té una consistència més vaporosa. Cada galeta no fa més d’uns 2,5 cm de diàmetre. De manera que, com un petó, caben sencers a la boca sense que te l’acabin d’omplir… i te’n quedin ganes de repetir. Se’n fabriquen de tants sabors com colors té l’Arc de Sant Martí: vainilla, xocolata, stracciatella, caramel, avellana, xampany, amaretto, castanya, canyella, llimona, mandarina, moca, gerd, tot i com altres sabors de fruita sols disponibles per als amants de la llepolia quan n’és temporada.

Els macaron deriven d’una galeta medieval feta a base d’ametlles, originalment molt semblants als nostres panellets. En canvi, els luxemburgerli van ser “inventats” per la rebostera Camille Studer, qui va portar la recepta a Zuric després de fer-ho originalment en una confiteria luxemburguesa (Confissérie Namur) el 1957 per a participar en un concurs de rebosteria. El nom procedeix del sobrenom que un col·lega va posar a la Studer, pel fet que la família era oriünda de Luxemburg. El nom original Baiser de Mousse (petó d’escuma, en francès) no resultava apropiat per a la nova creació i es va denominar Gebäck des Luxemburgers (galeta de luxemburguesos), que en dialecte germano-suïs va acabar sent luxemburgerli (petits luxemburguesos). Quines coses, no?

Originalment els pets de monja van veure la llum a Barcelona, de les mans d’un italià que els va batejar petto di monaca, ves tu on deuria tenir el cap l’home mentre pastava. Nom que tampoc deuria resultar del tot apropiat a la nova creació, pels temps que corrien, dic jo. El cert és que en qüestió de noms, formes, gustos, maneres de fer, pastar, emulsionar clares o rovells d’ou i fins i tot besar, cadascú tenim les nostres. Ves tu quines coses, no? Metàfores per denotar la delicadesa, finesa, tendresa… similituds i variacions distintes i distants que, com els petons, en tot plegat no serveixen per res més que per a endolcir-nos la vida, golafres com en som. N’est-ce pas?

Etiquetes ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús