D’en Pere Brunet

“Era la nit, durant la meva primera setmana a l’Afganistan l’any 2010, i ens trobàvem a la província de Helmand. La veu a l’altra banda de la ràdio em va dir que hi havia dues persones que estaven fent un sot al costat de la carretera. Em va preguntar si els disparava i matava. Vaig intentar preguntar a algú de més amunt en la línia de comandament… No vaig trobar ningú… Vaig adonar-me que era una decisió que havia de prendre jo… Finalment vaig dir: dispara!”

“Durant l’entrenament dels oficials de la marina, se’ns va ensenyar a ser decisius. Se’ns deia que fins i tot una mala decisió era millor que no prendre cap decisió. Però penso que la combinació de judicis imperfectes, confiança en l’autoritat i necessitat de ser decisiu no acaba produint resultats mesurats.”

“Un cop el fet de matar perd la seva mística, deixa de ser una eina d’últim recurs… Al cap d’un temps, tot el que fèiem semblava acceptable. Matar podia ser banal.”

“Ningú parla mai de les morts accidentals. Hi ha paperassa, una curta investigació, i després, silenci.”

-Testimoni d’en Timothy Kudo, capità de l’exèrcit d’Estats Units-

—–

Si voleu llegir en llengua catalana coses que valen la pena de ser llegides, que parlen de coses i més coses, de coses tan senzilles com les relatives a la ciència o a la tecnologia, de coses com si l’alternativa fonamental que tenim és… entre la vida i la mort, entre creativitat i violència destructiva, entre la realitat i les il·lusions, entre l’objectivitat i la intolerància, entre germanor/independència i dominància/submissió… no cal anar gaire lluny: aneu a  http://ciencia.ara.cat/fractal/

http://ciencia.ara.cat/fractal/2015/03/05/crear-viviment-o-destruir/

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús