Arxiu del mes: abril 2015

Onze endecasíl·labs

dijous, 30/04/2015
Anton Marco | Luxemburg

La Nena

La nena camina i mira als més grans.
S’estira ben dreta i aguaita als voltants,
s’arrup i gateja i va a quatre mans,
avança i meneja com si portés guants.

Avui que l’he vista, em mira amb espants:
la prenc als meus braços, ja no és com abans!

Quan vol i ho desitja demana un balanç,
de festa i de joia mai no fa descans
i quan sigui l’hora… voldrà tobogans…
i mentre no arribi… li canto un romanç:
que és l’hora de nones, el temps dels encants.

 

El Mosel·la

dimarts , 28/04/2015
Anton Marco | Luxemburg

 

Cada primavera molts aneguets neixen en maresmes i pantans, canals, rierols… i en els canyissars d’aigües amansades de l’Azette i el Mosel·la. Qui sap si per reviure o commemorar les belleses que ja cantava Ausonius 16 segles enrere o pel senzill reflex humà d’entretenir-se en qualsevol cosa o manera, cada any es llencen milers d’ànecs grocs a la Pétrusse. Tot plegat molt poètic.
I així i això deia el poeta sobre les excel·lències del Mosel·la: (més…)

Viure a Luxemburg

dissabte, 25/04/2015
Anton Marco | Luxemburg

 

Viure a Luxemburg no deu ser gaire fàcil, ben pensat. Les xifres també ho demostren: dels 507.416.607 habitants de la Unió Europea només hi viuen el 0.11%, o sia un 0.01% de la població mundial. Vistes i contrastades les xifres es podria dir sense cap por a equivocar-se que a la majoria dels pobladors d’aquest planeta, i més tenint en compte la facilitat de mobilitat que ofereixen els mitjans de comunicació del segle XXI, no volen, no els convé o no estan per viure-hi. (més…)

Les cinc veritats de l’EURO

dimecres, 22/04/2015

El Banc Central Europeu (BCE) “sostél’euro i l’euro sosté” la zona de l’euro. Es tracta d’“aguantarla zona per sortir d’aquesta anomenada crisi financeraque en realitat és un canvi econòmic lent i dolorós. Per a mantenir aquest paper, el BCE ha d’aguantar una sèrie de dificultats i herències, molt més complexes que les de la Reserva Federal dels Estats Units (FED), per exemple, en una situació difícil. És el seu mèrit.

Jean-Paul Betbèze ens ha declinat les cinc veritats que s’han de tenir en compte si es vol que aquesta situació sigui sostenible: (més…)

Una dita

dissabte, 18/04/2015

“L’home no és l’únic animal que pensa. Però és l’únic que pensa que no és un animal”

Segons Cécile Lestienne…

 

Si le chimpanzé ou le bonobo parviennent à exprimer des idées simples, ils ne le font guère qu’à l’impératif. Ils implorent, ils demandent, ils ordonnent. Homo sapiens – que l’on pourrait, avec Cécile Lestienne, rebaptiser Homo loquens ou, avec le linguiste Bernard Victorri, Homo narrans – raconte des histoires. Il est capable de narration. (més…)

Edward Steichen

dissabte, 11/04/2015
Anton Marco | Luxemburg

Les fotos de Edward Steichen acaben de sortir de la hibernació anual. L’obra d’aquest americà nascut a Bivange es pot veure al castell feudal de Clervaux i ara a Dudelange. Es tracta de les col·leccions “The Family of Man” i “The Bitter Years”, l‘última col·lecció reunida per E. Steichen per al Museu d’Art Modern de Nova York que mostra la Gran Depressió als EUA“.

Més informació www.steichencollections.lu

Sobre un assaig de Denis Moreau

dimecres, 8/04/2015

El matrimoni torna a agafar el toro per les banyes. Les parelles s’apressen cap a ajuntaments, esglésies, temples, sinagogues… Feliços de fer-se ajuntar, beneir, de prometre’s el món i la bolla, com d’estimar-se fins al seu últim dia de vida. Però la bèstia es mor ràpidament, i la majoria aviat enterren aquest paradís conjugal. Els mateixos, poc després, s’apressen cap a bufets d’advocat, jutges, psicòlegs, convençuts ara que la vida en parella és un infern. Aviat s’han convençut que l’ésser excepcional amb qui s’havien trobat no fa pas tant, escollit per sempre, en realitat emmascarava una titella patètica. La seva veritable naturalesa se’ls ha revelat: que si cobdiciós, pervers, odiós, avorrit, etc. Aquest periple s’ha tornat ja tan comú, tan banal, que ja no ens sorprèn.
(més…)

+ filosofia

dimecres, 1/04/2015

Sòcrates: L’art de sostenir proposicions contradictòries no és només del domini dels tribunals i de les assemblees populars, sinó que, pel que sembla, si hi ha un art que té per objecte el perfeccionament de la paraula, abraça tota mena de discursos, i fa capaç l’home per confondre sempre tot el que pot ser confós, i a distingir tot el que l’adversari intenta confondre i enfosquir.
Fedre: I tu com ho veus? (més…)