+ filosofia

Sòcrates: L’art de sostenir proposicions contradictòries no és només del domini dels tribunals i de les assemblees populars, sinó que, pel que sembla, si hi ha un art que té per objecte el perfeccionament de la paraula, abraça tota mena de discursos, i fa capaç l’home per confondre sempre tot el que pot ser confós, i a distingir tot el que l’adversari intenta confondre i enfosquir.
Fedre: I tu com ho veus?
Sòcrates: Em sembla que la qüestió s’il·lustrarà si segueixes aquest raonament.
¿Es produirà més fàcilment aquesta il·lusió entre les coses molt diferents o en les què es diferencien molt poc?
Fedre: En aquestes últimes, evidentment.
Sòcrates: Si mudes de lloc i vols fer-ho sense que se n’adonin, hauràs de desviar-te poc a poc o allunyar-te a passos llargs?
Fedre: La resposta no és dubtosa.
Sòcrates: El que es proposa enganyar els altres, sense tenir-se ell mateix per enganyat, ¿serà capaç de reconèixer exactament les semblances i diferències de les coses?
Fedre: És de tota necessitat que les reconegui.
Sòcrates: ¿Però és possible, quan s’ignora la veritable naturalesa de cada cosa, reconèixer el que en les altres coses s’assembla poc o molt a la que s’ignora?
Fedre: Això és impossible.
Sòcrates: No és evident que tota opinió falsa procedeix només de certes semblances que hi ha entre els objectes?
Fedre: Segurament.
Sòcrates: ¿I que no es pot posseir l’art de fer passar poc a poc als seus oients de semblança en semblança, de la veritable naturalesa de les coses a la seva contrària, evitant pel seu propi compte similar error, si no se sap a què atenir-sobre l’essència de cada cosa?
Fedre: Això no pot ser.
Sòcrates: Per tant, el que pretén posseir l’art de la paraula sense conèixer la veritat, i s’ha ocupat tan sols d’opinions, pren per un art el que no és més que una ombra risible.

 

Plató —Πλάτων (fragment de Fedre)

Etiquetes , ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús