Onze endecasíl·labs

Anton Marco | Luxemburg

La Nena

La nena camina i mira als més grans.
S’estira ben dreta i aguaita als voltants,
s’arrup i gateja i va a quatre mans,
avança i meneja com si portés guants.

Avui que l’he vista, em mira amb espants:
la prenc als meus braços, ja no és com abans!

Quan vol i ho desitja demana un balanç,
de festa i de joia mai no fa descans
i quan sigui l’hora… voldrà tobogans…
i mentre no arribi… li canto un romanç:
que és l’hora de nones, el temps dels encants.

 

Etiquetes ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús