Maledetta primavera

Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 

Fa uns dies parlava de l’hivern i deia que variava molt d’un any amb l’altre. Amb la primavera hi ha més seguretat: és sempre imprevisible, totalment invariable de principi a fi. En alemany diuen «April, April, der macht was er will» (desconec si en luxemburguès també es diu, però rimaria igual), és a dir, abril fa el que vol. No és del tot cert: és la primavera sencera que fa el que li dóna la gana. Alguns anys, ni es presenta i enllacem hivern amb estiu. Si no, comença en el moment més inesperat i acaba igual d’abruptament. Una setmana fa sol i calor i, la següent, has de recuperar l’abric d’hivern que ja havies desat a l’armari amb naftalina. És l’època de l’any en què conviuen en un mateix espai els que van en calça curta i els que duen bufanda, guants i abric fins als turmells. La primavera és així i què hi vols fer.

Primavera 2010

Segons el calendari, comença al març, però es pot manifestar dies abans i amagar-se durant setmanes senceres abans de tornar. Per exemple, l’any que van estrenar el Vél’oh (per entendre’ns, el bicing de Luxemburg), febrer va ser temperat i març va començar càlid. El 21 de març, la data prevista per a inaugurar el servei que tenien a punt un mes abans, va caure una nevada espectacular. Busqueu les fotos de la inauguració, amb les autoritats, abrigades, tallant cintes i penjant-se medalles entre bicicletes enfarinades, amb un cel gris plom com a teló de fons, i somriureu. Pel que fa al final de l’estació, també fa de mal situar. Més que res perquè alguns dies de primavera fa més calor que molts dies d’estiu i, així, no hi ha manera de discernir. Segons el calendari, acaba el 21 de juny, però aquí ja hem après a no fer-li gaire cas a aquesta decoració de paret.

Tanmateix, la variabilitat de la primavera no es limita als mesos, també les setmanes i els dies són bastant imprevisibles. Després de tres dies de sol, pot posar-se a ploure i no parar en quatre dies. No és estrany llevar-se amb un sol espectacular, entomar un xàfec crepuscular camí de la feina (potser amb calamarsa inclosa), patir fred durant llargues hores i, al vespre, tenir calor novament. Si l’endemà surts de casa més abrigat perquè el dia és bromós i hi ha una brisa que et gela la punta del nas, en bona lògica, a mitja tarda es posarà a fer una calor pre-estival. Aquella frase de «les quatre estacions en un sol dia» l’entenem perfectament en aquests mesos.

Durant la primavera, un altre element ben variable és la població: tan bon punt el mercuri s’enfila i apareix una ullada de sol, la població de la ciutat es multiplica. Centenars de persones, de totes les edats i aspectes, ocupen els parcs, les places i les terrasses dels bars. Seuen, jeuen, passegen (a peu o en bicicleta) o practiquen esports diversos. Jo crec que no són persones de veritat o, si més no, que no són com les altres perquè, tan bon punt un núvol s’interposa entre ells i els rajos solars, tornen a desaparèixer fins a la següent ocasió assolellada. Un fenomen digne d’observació.

Això sí, hi ha tres elements que no fallen durant la primavera: les al·lèrgies, les flors i la claror. Vull dir que, faci el temps que faci, a Luxemburg els al·lèrgics al pol·len pateixen com a torturats (per a ells sí que la primavera és una maledicció), la ciutat s’omple de colors i els dies s’estiren sense parar. L’augment de claror, fins i tot en dies ennuvolats, l’entenc; però les flors (i les al·lèrgies) no deixen de sorprendre’m: àdhuc en les primaveres més hivernals, la natura luxemburguesa és un espectacle. Sembla com si ella sí que seguís el calendari de la manera més estricta. Millor: d’alguna manera hem de saber en quin moment de l’any ens trobem… perquè comptar esternuts no és una tècnica del tot fiable.

 

Etiquetes ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús