Pobra pobresa

Anton Marco | Luxemburg

 

Les misèries, depressions, deflacions… o el nom que més us pugui convenir de dir (si us plau no li digueu més crisi) als temps que corren em porta a penjar aquest seguit de vells refranys. Tan pertinents com cruels, savis o no: com els temps que corren.

«Quan lo pobre pasta, lo forn no cou»
«Quan un pobre compra carn amb quatre diners, l’os que li posen ja n’hi pesa tres»
«Home pobre i casar-se vell, mal remei»
«Tramuntana no té abric, i home pobre no té amic»
«No es pot esser pobre per cap diner»
«De pobre, no se’n pot esser sinó per força»
«Per nàixer pobre, primer mort» -dita de l’Alguer-
«Si ets pobre, sempre seràs pobre»
«El que per a pobre està apuntat, igual té que córrega que s’estiga parat»
«Pobre importú, treu de qualcú» (o «de dos ne treu u»)
«Home pobre, carregat de traces»
«El prometre no fa pobre» (a qui es podria aplicar?)
«Al pobre vergonyant, dona-li de quan en quan»
«A la casa pobra, el gos hi sobra»
«A casa pobra, qui no hi duu, no hi troba»
«El pobre honrat, de tots és apreciat» (o «Val més ésser pobre honrat que ric i mal mirat»)
«Qui deixa lo que veu per lo que no veu, és pobre i no s’ho creu»
«Amb raó o sense raó, el pobre a la presó»

Cadascú que triï el que més li convingui, que n’hi ha per a tothom i valen a tot arreu.

Mentre, l’OCDE acaba de publicar que gairebé la meitat dels 39 milions de ninis d’entre 16 i 29 anys que es comptabilitzaven en els 34 estats que la conformen han passat de ninis a NININIS: ni estudien, ni treballen i passen de buscar treball. Benvinguda la nova sigla.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús