Arreglar el món (adequadament)

Anton Marco | aviat a Cambrils

 

Pretendre entendre de tot és el comble de la supèrbia. A mi m’han fet sempre molta gràcia aquells que no saben res però que a tota hora ho arriben a explicar tot. L’ambient en va ple, darrerament més. Va, prenem pel cas… qualsevol cas. Prenem pel cas el cas de moda. Qui, d’entre aquells que no saben res, no s’ha esplaiat amb el cas que ens ocupa tot aquest estiu.

Prenem pel cas… qualsevol cas, qualsevol d’aquells que escriuen habitualment en diaris prestigiosos i van fent si no repartint llenya a tot arreu. Podríem prendre per cas… per què no, en Vargas Llosa? Ah no? Doncs no. Potser teniu raó, l’home ja deu tindre prou feina passant d’un continent a l’altre i ara sobretot amb el seu propi cas, que l’ocupa nit i dia aquí i dia i nit allà. Prenguem-ne un altre. Quin voleu? A triar. P. ex… Va, digueu! Qualsevol! En Zapatero? L’Aznar? Algun Conseller o Ministre? Dieu, va! A mi tant m’és. Un. Ja el teniu? No? No goseu? No us farà pas por que us enviïn la guàrdia civil a casa? Va, ja n’agafaré un que no us faci gaire pena. Per què no un d’aquells locutors especialitzats en Fórmula 1 que no han canviat mai una bugia? Tampoc? Algú del Punto Pelota i que de pas no sigui del tot de la vostra corda, sinó, no m’ho perdonaríeu mai. A veure, a veure… algú que no pertanyi a cap partit polític, p. ex. l’Albert Boadella. No? Tampoc? No us agradaria girar la cara d’algú que ha arribat a fer carrera d’alts vols fotent-se insòlita, gratuïta i fal·laciosament del mort i del qui el vetlla? Un habitual de la infestada signatura de manifestos espectaculars? D’acord, doncs no. A qui podria agafar i fotre’l damunt davall sense que cap dels despistats que llegeixen aquest bloc es molestés? Ui que difícil! Va, doneu-me una idea. Algú que no pateixi per pròpia vergonya, a algun des-finestrat de la política, o algun destraler que ell mateix tingui per costum rondar comes i pujols fent llenya de qualsevol soca morta o arbre acabat de caure. No us interessen els panegiristes, els genuïns especialistes en lloances ridícules per  oportunistes? Als del Podemos no els tocarem, estigueu tranquils, no entren del tot encara dins d’aquestes categories. A més a més, no acaben de ser del tot genuïnament catalans, malgrat governar-nos la capital en comandita. Uns altres. Bo, resulta que els altres també estan com en Vargas Llosa: prou feina tenen a aclarir la situació en què es troben tant davant de la pròpia com d’una altra més renovada concurrència.

Vaja, a veure si després de tanta xerrera digressiva encara acabarem sense tocar el cas de moda? Ah, no el sabeu? Quin és el cas de moda? Segur que la Pilar Rahola sí que ho sap i segur que ja hi deu haver dit la seva… xafarderia; qui millor que ella per trobar a qui s’han de repartir “adequadament” les culpes del cas de moda. De ben segur que sí. Segur que ho ha deixat moralment sentenciat i èticament arreglat… o més aviat pràcticament mal arreglat, perquè em sembla que encara està i ho tindrem de moda una temporada. Bo, va, a veure si finalment haurem d’esperar que el Vargas Llosa torni torrat de les colònies estiuenques perquè, amb renovada verba, ens ho acabi d’arreglar tot; això si no ens arriba amb cabellera i una guitarra penjada al coll, ell i el del pèl blanc estarrufat, l’inveterat expert de l’aplaudiment barroer,  cantant a duo el wendolyn. Però em sembla que haurem de prendre paciència, que sembla que enguany l’home no està pas per a manifestar-se més que en verbenes privades o en altres singulars voluptuositats orientals.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús