Un titular, va: Celeritat

Anton Marco | encara a Luxemburg

 

Publicat en el BOP: “Fuentes de Oñoro cambia los nombres franquistas de tres calles y se las pone a la caída del muro de Berlín, a Juan Pablo II …”

Si voleu llegir l’article sencer, del 28.05.2015: http://www.tribunasalamanca.com/noticias/fuentes-de-onoro-cambia-los-nombres…

Què es pot dir d’això i tots els seus corol·laris? Qui ho sabria explicar bé? En manca de voluntaris, quan tingui més lleure ho podria fer jo. Ara, segur que el De la llosa i el De l’espasa ho farien millor. Però com és que sabent-ho explicar millor, no ho expliquen de cap de les maneres?

Ara mateix la primera cosa que es podria dir és que hi ha esdeveniments que marquen la història deixant durablement l’empremta en els sentiments. Així va ser per la caiguda del mur de Berlin. No està clar, però, si els de Fuentes de Oñoro no se’n van assabentar en l’any que es va produir i ho fan un quart de segle passat o si voldrien que ens quedés patent en la memòria col·lectiva. El que és cert és que els de Fuentes de Oñoro, en una cursa que aviat farà quaranta anys que dura, dopats per una sentència judicial ferma, això sí, s’han avançat als de Madrid. Del que no estic del tot segur és si els de Fuentes de Oñoro tenen o no tenen AVE. Paciència, sinó, que amb una mica de bona voluntad tot acaba per arribar. Però del que sí que ho estic és que a Berlín tinguin o hi arribi l’AVE i que Juan Pablo II o cap dels seus successors, tan viatgers com pacients com arriben a ser, hi viatgessin mai… a qualsevol lloc en AVE.

Surrealisme pur. Fent memòria, si en el segle passat el surrealisme va ser motiu tant de les avantguardes artístiques com de la indústria cinematogràfica, en aquest, vivència quotidiana pura.

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús