La vaca cega

Topant de cap en una i altra soca,
Avançant d’esma pel camí de l’aigua,
Se’n ve la vaca tota sola. …És cega.
D’un cop de roc llançat amb massa traça,
El vailet va buidar-li un ull, i en l’altre
Se li ha posat un tel: la vaca Ès cega.

Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
Mes no amb el ferm posat d’altres vegades
Ni amb ses companyes, no; ve tota sola.
Ses companyes, pels singles, per les comes,
Pel silenci dels prats i en la ribera,
Fan dringar l’escallot, mentres pasturen
L’herba fresca a l’atzar… Ella cauria.

Topa de morro en l’esmolada pica
I recula afrontada… perõ torna,
I baixa el cap a l’aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sense gaire set. Després aixeca
Al cel, enorme, l’embanyada testa
Amb un gran gesto trãgic; parpalleja
Damunt les mortes nines i se’n torna
Orfe de llum sota del sol que crema,
Vacil·lant pels camins inoblidabels,
Brandant llanguidament la llarga cua.

       Joan Maragall
Etiquetes , ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús