Luxemburg enganxa

Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 
Un dels elements característics de moltes ciutats modernes que escasseja a Luxemburg són els graffitis. No sé si es tracta d’una qüestió demogràfica, que no hi ha prou artistes armats amb esprais de pintura, o d’una qüestió cultural, que fer un graffiti es considera una mostra de vandalisme extrem, però la veritat és que no abunden les parets urbanes pintades. Els pocs exemples que es troben es limiten a zones poc visibles (ponts, zones industrials, passatges subterranis) o superfícies provisionals (tanques d’obres, edificis condemnats a l’enderroc). Tot i que en algunes ciutats s’excedeixen, en general m’agraden aquestes expressions artístiques i sovint les trobo a faltar a Luxemburg.

Fantasma

De tota manera, no es pot dir que els luxemburguesos no s’expressin a través de les parets de la ciutat. Simplement han trobat una altra manera de fer-ho: els adhesius. Un dia em vaig adonar que n’hi havia molts, a qualsevol superfície que s’hi prestés: fanals, senyals de trànsit, bústies, parets, bancs, papereres… Els continguts també eren ben diversos. Des de propaganda política de tot tipus a anuncis de festivals de música, des de mostres de suport a un equip de futbol X a publicitat d’un bar o un grup de música. I també alguns d’absolutament críptics. Tants n’havia arribat a veure que, un dia, em vaig plantejar que calia fer-hi alguna cosa. Col·leccionar-los, com aquell qui diu. Per sort, se’m van avançar.

L’amic Antoine Cassar, traductor, activista i poeta maltès, va fer més via i manté un compte a Instagram on carrega les imatges dels adhesius de carrer que es va trobant en les seves passejades per la ciutat. Us recomano fer-hi una visita. També us recomano llegir, entre altres, el seu poema «Passaport», però aquesta és una altra qüestió. És increïble tot el que ha anat descobrint enganxat a les parets d’aquesta ciutat. La política està representada aquí, aquí i aquí. Són enginyosos (però també tendenciosos i racistes), els d’una sèrie que fa broma del referèndum luxemburguès del juny. Em sembla lògic que les opcions polítiques que recorren als adhesius siguin les que se situen als extrems de l’espectre polític: les altres tenen tot l’accés als mitjans de comunicació convencionals.

L’esport es troba en imatges com aquesta, aquesta o aquesta. Com és lògic, en aquesta categoria no hi ha només equips luxemburguesos: els que vénen a competir al país també deixen la seva petjada. De música n’hi ha molts, des dels Killer Cooks (si és que de veritat són un grup) fins als Unicorns de l’Infern (no us poso l’enllaç, però busqueu-los) o el DJ Don Simon (us ho juro). L’adhesiu és una opció per anunciar, és clar, bars, discogràfiques, grups i festivals musicals.

Si ens posem enigmàtics, també en puc assenyalar uns quants: aquest perfil del país, Bad Milk Inc. i les titelles del petroli (per interpretar-ho d’alguna manera). Hi trobareu fins i tot una imatge de la iniciativa Love your translator. El meu preferit és, provisionalment, aquesta radical definició gràfica del capitalisme. Deixo aquí la llista: el millor és que aneu al compte Streetstickersontheroad a Instagram, furgueu, passegeu i us en feu seguidors. A cada imatge hi ha alguna explicació, per donar un xic de context.

Per acabar només vull aportar algun adhesiu que l’Antoine encara no ha caçat. Un és el fantasma tristot que encapçala aquest text (entraria dins la categoria d’incomprensibles) i l’altre, el que trobareu just a sota, que sembla ser una mena d’acció artística col·lectiva… igual que els adhesius que la gent enganxa per les ciutats.

Mais Amor por Favor

Etiquetes

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús