Qui ho pot dubtar

——————- Faula——————-

Les bèsties parlen com naltres
-o hauríem de dir nosaltres?-.
Qui ho dubti ho pot advertir
si el que ve bé vol llegir.

Com Juli Fedre va dir,
el parlar ve del pensar.

Qui en podrà arribar a dubtar
si una Guineu bé no ho fa
quan a una Polla caça,
o quan un Llop forma aliança
amb altres per perseguir
i a una presa assetjar.

Un Gos tantost pot grunyir,
buixir o lladruquejar,
segons si se’n va a caçar
o si vol fastiguejar.
Qu’ells parlen en ganyolar
i canvien de locució
quan es posen a udolar
variant la seva eloqüència.

I no menys n’és la freqüència
dels ocells xerrotejar,
si és la seva preferència
o no sap prou refilar.

Bous i vaques, bramulen;
i quan volen assaïnar,
ases bramen. I renillen
cavalls quan volen trotar.

Nosautres en deia Llull,
nósaltros, Lleonard de Sors;
nozáltɾes, els valencians,
i els mallorquins, molt semlants.

Nuzáɫtɾəs els Perpinyants,
que encara ho fan com abans.
Mozátɾos, castellonencs,
igual que els de l’Ontinyent.

Nozátɾos, els morellans,
i nátɾos, de Vinaròs,
mai direm com castellans.

————————-
Anton Marco©2012
————————-

Etiquetes ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús