Les veus del bus

Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 
No sóc un usuari habitual dels autobusos urbans de la Ciutat de Luxemburg (tinc el vici de la bici i perdoneu la gracieta) però això no impedeix dedicar-los una entrada al blog. Resulta que darrerament han donat peu a nombroses i enrevessades converses, que sempre s’entortolliguen més quan s’hi afegeix l’argument del tramvia, mal que el tramvia en si no apareixerà fins d’aquí a uns anys. D’una banda, al juny van tancar, per sempre, la principal estació d’autobusos del centre, la plaça Émile Hamilius, on fan obres per alçar un bonic centre comercial i alguna altra bestiesa; de l’altra, aquest tancament va motivar una «Reubicació essencial» de totes les línies d’autobusos de la ciutat.

Imatge del Luxemburger Wort

«Reubicació» però no «reordenació»: el garbuix que s’ha format és total. No només perquè els passatgers necessiten sempre temps per acostumar-se a qualsevol canvi sinó perquè la nova xarxa ha resultat ser un caos. Fins al punt que l’han considerada una de les pitjors del món. Fins al punt que un enginyer francès en va proposar una de nova i més racional. Fins al punt que les autoritats municipals es van avenir a reunir-s’hi i escoltar-lo. És més: podria ser que, d’aquí a un parell de setmanes, els autobusos luxemburguesos segueixin el disseny d’aquest parisenc emprenedor.

Tanmateix, el primer de juny, quan van tancar l’estació d’Hamilius i redibuixar les línies, aquest no va ser l’únic canvi. De fet, per a mi no va ser ni el més fonamental ni el més significatiu ni el més interessant. Aquest honor se l’endú el canvi de la megafonia interior dels vehicles, sí, les veus que diuen «Propera parada: Hamilius» o el que toqui en cada moment. Heu llegit bé: es tracta de «veus» i no de «veu». Han substituït la típica al·locució computeritzada, com més àtona i monòtona millor, característica del transport urbà de centenars de ciutats del món, per veus de persones reals. Existents i parlants.

Encara no he entès si cada veu llegeix una parada o una línia o una combinació específica de parada i línia (he avisat que no sóc usuari habitual d’aquest mitjà) però la idea m’encanta. Mesos abans van organitzar un càsting i van seleccionar unes quantes persones a les quals, avui, escoltem cada vegada que agafem l’autobús. Hi ha de tot: veus masculines, femenines, enrogallades, tímides, potents, joves, velles, clares, poc menys que incomprensibles… Estic content de no conèixer tots els luxemburguesos, perquè encara estaria temptat de passar-me les hores a l’autobús intentant establir correspondències entre veus i amistats.

Me’ls imagino ben entretinguts. Vols dir que aquest que diu «Demy Schlechter» no és en Jemp? No ho crec. O establint fílies i fòbies. No suporto el marrec que diu «Parking Foire». A mi m’encanta la senyora que anuncia «Wampach»: em recorda a la meva àvia. Em temo que els luxemburguesos de pedigrí es deixen portar, en tots els sentits, s’entretenen i se salten la parada. Potser per aquest motiu estan tan descontents amb la nova xarxa d’autobusos.

(Nota: la foto que acompanya aquesta entrada és obra de Guy Jallay i la va publicar el diari Luxemburger Wort el 18 de març d’enguany.)

Etiquetes , ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús