L’ensabonada

Anton Marco | Luxemburg

 

Fent el repàs dels titulars de la setmana tot deixant a banda els realment dramàtics, veig que descaradament diuen que “El Gobierno cambiará  el Tribunal Constitucional para castigar a Mas, El Pais. Però no havíem quedat que el Tribunal Constitucional està compost de militants del partit que ens governa? Què deuen voler més? Ídem a l’ABC, re-idem a La Razón, com si s’haguessin posat d’acord: qüestió de lleial competència o de contuberni?

El Mundo parla també de “Las mordidas” d’un altre partit que ens ha governat anys i panys: segur que no deuen ser els de les CUP, no us sembla? I per a rematar-ho el Lendoiro i el Florentino també van en portada: quin parell, dues candeletes que junt amb les altres fan un ciri pasqual! Tan bona persona que ens semblava en Lendoiro, tan bonachón, ell, jo fins i tot m’hauria arriscat a dir que quasi tan bona persona com el Florentino, per no citar el Laporta, vaja. Vaja, què hi farem! Deixar els tribunals que actuïn? Però no diuen ara que els tribunals els hauríem d’anar canviant a mesura de les necessitats que se’ns vagin presentant?


Això de passar pels tribunals ja comença a ser com allò d’anar al barber: cosa vella i pels vells. En Laporta ja hi va passar, en Rosell n’estava pendent,  dos presidents del Sevilla van anar a parar a la presó, el del Betis també hi fou condemnat dos cops, el del Saragossa n’està a l’aguait , el del València va anar a parar al quartelillo… el Núñez i dos dels tres presidents de futbol madrilenys també els han guardat a l’ombra més d’un cop… I el Florentino, ell? Malgrat no haver posat mai el dit a l’ull a ningú, ell, tan bonachón ell, voleu dir que no li hauria de tocar? Voleu dir que no comença a ser hora que el vagin posant en remull? Que tots els del palco hi passen o hi esperen passar, consuetudinària costum futbolera, pel seu rigorós tall de torn, com ja hi han anat passant els presidents que no s’han pogut fer les lleis a la seva mesura: el del Bayern Múnich, Milan, Juventus, Fiorentina, Lazio, Olympique de Marsella, Fenerbahçe, etc… En fi, res, deixem-ho anar, tot plegat tots aquests casos no deuen ser que pura qüestió de fatalitat, de l’inevitable contuberni que s’ha de muntar per què no s’acabi mai la funció d’aquest fatídic circ.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús