Ciutats en òrbita

Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 
Quan trobo algú a qui no li agrada Luxemburg i no el puc convèncer de les bondats d’aquest indret amb cap dels meus arguments habituals, opto per presentar la ciutat i el país com un 2×1 del supermercat: Luxemburg està al centre d’una Gran Regió i queda a prop d’una xarxa de ciutats que val la pena descobrir. I em refereixo només al que resulta factible amb transport públic i amb un dia o, màxim, un cap de setmana de marge.

Començo amb les que queden més a prop i amb una confessió estrident: les dues ciutats de certa mida properes a Luxemburg són Thionville (Lorena, França) i Arlon (província de Luxemburg, Bèlgica) però no hi he passat gaire temps. La primera té com a únics atractius un museu etnològic i una central nuclear. La segona, en canvi, té fama de ser el Bronx d’aquests verals. No ho sé perquè només he estat (breument) a l’estació de tren.

En realitat, les dues ciutats properes que reben més visites són Metz (Lorena, França) i Trier (és a dir, Trèveris, Renània-Palatinat, Alemanya). Ambdues tenen uns 100.000 habitants, botigues, cafès, restaurants, atractius turístics i un feix de luxemburguesos. Alguns fins i tot hi viuen i vénen a treballar a Luxemburg cada dia (una hora de camí, en tots dos casos). No sorprèn a ningú trobar-s’hi coneguts i ja ningú hi va a comprar roba per a les grans ocasions, perquè existeix un risc important d’acabar amb el mateix vestit que algun altre assistent. La ciutat francesa compta amb dos trumfos: el Centre Pompidou (fins a finals de gener ens hi rep un Miró gegant i un vídeo amb una entrevista a Tàpies) i la Catedral, que conté vitralls dissenyats per Marc Chagall. A Trèveris, ciutat que es vanta de ser la més antiga d’Alemanya, destaquen els monuments romans, com ara la Porta Nigra i els banys. Ambdues van ser durant anys el refugi cultural de molts quan Luxemburg era un camp de patates amb quatre bancs.

Ampliant el radi d’acció hi ha Nancy (Lorena, França), Saarbrücken (Saarland, Alemanya), Lieja i Namur (ambdues a la Valònia, Bèlgica). A la primera, sobresurt la plaça Stanislas; a la segona, l’aeroport on fa algunes escales inversemblants la companyia Luxair. A Lieja, a més d’esglésies gòtiques i un impressionant palau de justícia, hi ha una estació de tren dissenyada per Santiago Calatrava que encara no ha caigut. Namur deu el seu encant al riu, al Parlament való i a una fortalesa. Les dues darreres, és clar, són també el regne de la xocolata i la cervesa. Molta cervesa.

Encara es pot anar més lluny: Maastricht, als Països Baixos, queda només un xic més lluny que Lieja. És una ciutat plaent, amb una empedrada zona intramuros i una universitat important que contribueix a dotar-la de bon ambient. Com a curiositat, alberga una antiga església convertida avui en una de les llibreries més interessants d’Europa. Ben a prop però a Alemanya, queda Aquisgrà (o Aachen, en la llengua local), que encara no he tingut ocasió de visitar però sí de sentir-ne lloances.

En l’última ampliació, hi ha algunes grans ciutats com Colònia, Brussel·les, París i Estrasburg. De les tres primeres, no cal parlar-ne gaire: tothom, encara que sigui d’anomenada, les coneix. Potser caldria un article sencer per a les relacions (i les connexions) entre la capital belga i Luxemburg, però ara no toca. Personalment recomanaria Estrasburg. Als mitjans catalans només en sento a parlar com a sinònim del Parlament Europeu o del Tribunal de Drets Humans. Tanmateix, la ciutat és preciosa: té canals, cases antigues i tradicionals, carrers empedrats, una mida humana, una catedral espectacular, vida cultural, encant i, per a qui li agradi això, un conegudíssim «Marché de Noël». Per altra banda la regió produeix vins blancs i maduixes de bona qualitat… entre d’altres delicioses especialitats alsacianes.

En resum, llegiu aquesta entrada, doncs, com si l’haguéssiu trobada en un blog de viatges, ara que estan de moda, i us oferissin una ruta. Luxemburg val la pena també perquè a cada visita us quedarà per descobrir alguna ciutat de l’òrbita.

Etiquetes

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús