Dos traductors

Anton Marco | Luxemburg

 

—Què és un traductor?
—I dos?
—Què són dos traductors?
—Dos traductors, són el que són: poca cosa.
—Poca cosa?
—Home, són menys que tres traductors… i encara menys que 100 traductors.
—I tres traductors serien més cosa?
—Quina cosa?
—Doncs la cosa. La cosa que la nostra Vicepresidenta s’acaba d’emportar.

—Sembla com si s’ho hagués empotat tot… o quasi tot.
—Quasi tot?
—Almenys s’ha emportat el principal.
—El principal?
—Bé, l’essencial.
—L’essencial?
—Buenu, el que convenia.
—I què convenia?
—Bé, el que era necessari.
—Ah, així sí. Ja m’està bé. Per cert, què era el més necessari del que convenia?
—No ho saps? Encara no ho saps? Però, a veure, tu ets espanyol o què? Perquè sembla com si fossis català!
—Ah.
—No saps el que un vicepresident, en funcions del que hauria de fer un President -amb collons-, pot endur-se de més essencial d’un lloc?
—Home… dit així, si el vicepresident fos portuguès, català o basc, hispà vaja, s’enduria… la senyera, no?
—Doncs mira, nen, aquí no hi ha fet diferencial que valgui, si fos espanyol… també!

La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría recogió la bandera española en la base de la localidad afgana de Herat para hacer oficial el repliegue de las tropas nacionales dentro de la operación que la OTAN lidera en la república islámica”.

(http://www.lavanguardia.com/politica/20151024/54438352138/santamaria-clausura-mision-espanola-afganistan-accidentado-viaje.html#ixzz3pWDbtVrr )

—Ja ho he llegit, però aquí no diu dos, aquí diu 102!
—Sí, però dos dels cent dos eren traductors.

Etiquetes ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús