Música al paradís

Blanca | Luxemburg

 

Ja fa més de deu anys que sóc al paradís.

Luxemburg no és precisament el glamorós destí a l’estranger que somiava quan, de jove, m’imaginava treballant fora. Tot i ser la capital del país, estem parlant d’una ciutat més petita que Lleida. O que Reus. Algú podria dir que en això consisteix el seu encant: jo no. Les ciutats petites en el meu cas són allò que els anglesos anomenarien “an acquired taste”. Amb el temps he arribat a apreciar les bondats del que per mi té més trets de vila que de metròpoli. Però jo el que somiava de jove era anar a viure a Londres o a París. A París per la cultura, i a Londres per la música.

De cultura a Luxemburg n’hi ha, i molta. I si aquí no es troba el que es busca, París és a unes poques hores de cotxe i encara menys amb el tren. En un cop de TGV un es pot plantar a Paris i passar-hi el cap de setmana entretingut.

És en el tema de la música on jo he trobat el meu paradís particular a Luxemburg. Perquè jo, senyors, estic una mica malalta. O digueu-ne addicció, si voleu. La meva dèria és la música en directe. I música en directe, a Luxemburg n’hi ha per donar i per vendre, per afartar-s’hi, si un vol. L’oferta de música és molt variada i de qualitat. Jo sóc més de rock i pop, de música independent i alternativa, però no li faig fàstics als concerts de folk, blues o jazz. M’agrada anar a l’òpera de tant en tant. No vaig a tot: tinc assignatures pendents com el flamenc, la clàssica o l’electrònica, però no em tanco en banda a què m’arribin a agradar algun dia i em consta que els aficionats a aquests gèneres musicals també tenen on triar i remenar.

La situació ideal dins del mapa de carreteres d’Europa fa que fer una paradeta a Luxemburg sigui fàcil per a la majoria dels cantants i grups musicals de gira per Europa. També ajuda el fet que al país hi hagi una sèrie de promotors de concerts bastant bons a la seva feina i posats al dia. L’existència de varietat de sales aptes per a tota mida de concerts afegeix uns quants punts. L’alt poder adquisitiu de la població fa que, si bé els concerts no sempre s’omplen, sí que semblen cobrir les despeses de manera suficient per a continuar amb les activitats.

La meva sala favorita és Den Atelier. Situada al barri de Hollerich, té la mida ideal per permetre que el públic gaudeixi de prop de les actuacions dels seus grups preferits. Tinc records memorables de concerts en aquesta sala, on si t’espaviles pots fàcilment posar-te a les primeres files, gairebé a tocar dels músics. Tampoc està malament la sala Rockhal, que tot i ser a la veïna ciutat d’Esch-sur-Alzette, està molt ben comunicada per transport públic i carretera i permet organitzar concerts més multitudinaris, ja que les dimensions d’aquesta antiga fàbrica metal·lúrgica reconvertida en local de concerts donen per això i més. Darrerament les renovades Rotondes afegeixen dues sales més a l’oferta existent, amb una programació força interessant. Un munt de locals i pubs més petits per tota la ciutat programen concerts i actuacions de mida més reduïda, fent que la quantitat d’actuacions sigui de vegades aclaparadora. Aquest mes d’Octubre ha estat particularment intens, com a moltes tardors a Luxemburg.

Un altre punt fort és el dels festivals. Com a moltes capitals i ciutats europees Luxemburg té el seu propi festival de rock amb possibilitat d’acampada pels adolescents: el Rock-a-field, que s’organitza cada any a la rodalia de Roeser i que cada any és més llarg. Al Rock-a-field hi ha sempre dos o tres caps de cartell acompanyats d’una dotzena de gent menys coneguda però bona i també grups locals. Va començar amb un festival d’un dia i no para de créixer. Altres festivals són més modestos, com ara el mes vinent el “Sonic Visions”, de dos dies, al Rockhal o a l’estiu el “Food for your senses” (rebatejat aquest any com a “Capital Sounds”) o el “Congés anullés”. Pero els petits aposten també per la qualitat. I no podem oblidar altres que són gratuïts com el “Summer in the City / Rock um Knuedler”, el “Jazz & Blues rallye” o celebracions com la “Fête de la musique”.

I és que als luxemburguesos els agrada la música. Al país hi ha bones escoles musicals i diversos conservatoris que fan que molts joves aprenguin a tocar instruments. Hi ha tradicions com la de les bandes musicals que són molt arrelades a la seva cultura i festes. Hi ha també un interès per part del govern per promocionar els talents musicals locals, ajudant als seus joves grups musicals de qualitat a promocionar-se per Europa. Un altre dia us en parlaré, d’aquests grups musicals.

Al cap dels anys m’hi he conformat. No ser a una metròpoli té molts avantatges. I que millor per conformar-s’hi que poder gaudir del que més t’agrada, tantes vegades com vulguis. Un paradís fet realitat. En el meu cas el paradís ho és molt més després d’haver anat a un bon concert.

Etiquetes ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús