El think tank de la vella

Anton Marco | Luxemburg

 

He de confesar que he dubtat entre aquest títol i: “Consells al meu preuat amic Joseph“.

Diuen que en una de les xerrades que ara fa en Varoufakis (a 40.000.-$ per sessió) un eixelebrat del públic li va saber expressar el reguitzell que segueix en la seva segona llengua:

«Bossa sense doblers, és bé per demés»

«Bossa sense diners, digues-li cuiro»

«Qui té la bossa lleugera, que la se tiri darrera»

«A la bossa del jugador, no li cal lligador»

«Qui té quatre i gasta cinc, bossa no ha menester»

«Qui compra i ment, en sa bossa ho sent»

«Qui no té diners en bossa, ha de tenir mel en boca»

«Una bossa solament, té la casa on hi ha argent»

«Casa de moltes bosses, totes buides»

«La bossa del mesquí, lo diable l’obrí»

«Traure i no posar, tira la bossa a rodar»

«Amics fins als ocs, a la bossa no m’hi tocs»

 

Diu que l’home del bescoll gruixut va fer una de les seves rialles mediàtiques i va contestar quelcom semblant a «Lo que sa bossa perd, es cos ho guanya», i tot seguit va passar per caixa.

I és que en les qüestions de la bossa i la racionalització dela despesa sembla que no existeix la infalibilitat:

Sobre racionalizar el gasto

 

 

Etiquetes ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús